OBLADI-OBLADA

Marcos Chin: Il·lustració = sentiment

Explosió de COLOR i de vitalitat. Motius orientals i personatges exposats a situacions surrealistes. I dues influències: la del còmic i la de l’animació.

Per veure la imatge ampliada en PDF cliqueu-hi al damunt Zoom

Marcos Chin és il·lustrador perquè dibuixar és el que més li agrada en aquest món; el que no podria deixar de fer MAI = encara que no cobrés per fer-ho. Només si l’hi obliguessin; només si estigués PROHIBIT. Generós, amable, motivat, artístic i curiós. La seva obra ha aparegut als anuncis / publicacions / llibres / revistes / catàlegs més prestigiosos del món: The New York Times, Rolling Stone, The New Yorker, GQ en són NOMÉS alguns exemples. Tot i així, creu fermament que la MILLOR idea encara li ha d’arribar. I assegura que no sempre se sent creativament satisfet. Per a ell una bona il·lustració és aquella que fa SENTIR; que no deixa indiferent a ningú. I que és tan potent conceptualment com estèticament. En un futur pròxim espera poder-se fer un nom també en altres disciplines artístiques, com ara la costura i el gravat. I pel que fa a la resta, està molt, molt satisfet: viu a la que per a ell és la millor ciutat del món, té una feina ideal i ha aconseguit viure el que molts busquen = la vida dels seus SOMNIS.

CONCEPTES VITALS

¿La teva feina =? Explicar històries d’una manera gràfica i plena de colors. ¿Tu =? Generós i amable i motivat i artístic. Sóc una persona que té curiositat per moltes coses i que està constantment buscant la manera de viure una vida autèntica i amb sentit. ¿El teu treball = tu? La meva obra només representa algunes parts de mi. ¿El teu treball = la teva vida? Tampoc.

¿Què és la creativitat per a tu? La capacitat de reflectir amb confiança la idea o punt de vista d’algú a través de diferents disciplines artístiques. ¿La felicitat? El sentiment de pau respecte a l’estil de vida que portes. ¿I la vida? Un constant flux i reflux d’experiències, tant positives com negatives. I per a mi la felicitat és provar de ser a prop del punt on conflueixen aquestes vivències.

PASSIONS

¿Per què fas el que fas? He treballat fent moltes feines diferents des de petit, i aquesta és la que més s’acosta al que més m’agrada del món: dibuixar. ¿Podries parar de fer el que fas? No. Encara que no cobrés continuaria dibuixant. M’haurien d’obligar a deixar-ho. ¿Com ha evolucionat la teva feina? Cada vegada és més personal. A més, paral·lelament he començat a explorar altres disciplines artístiques, com ara la costura i el gravat. I la combinació d’aquestes disciplines amb la il·lustració és al que m’agradaria acabar-me dedicant.

PRIORITATS


¿Què és més important per a tu: el concepte o la forma? Totes dues coses. A parts iguals. ¿Quina és la diferència principal entre el teu treball personal i el d’encàrrec? La intenció que hi ha. Amb els treballs comercials el que faig és comunicar idees i conceptes que sovint ja em vénen originats per directors d’art, editors o dissenyadors. D’altra banda, la meva feina personal parteix de mi mateix com a base, i moltes vegades expressa parts del meu jo: històries i idees que vull explicar. ¿Quin és el requisit indispensable que ha de tenir una il·lustració? Que faci sentir.

LLISTES LLARGUES

¿Què t’inspira? Moltes coses del dia a dia. La llista és massa llarga. ¿Un artista preferit? Aquesta seria una altra llista massa llarga. ¿Quina obra d’art t’agradaria tenir? Qualsevol de Keith Haring. ¿Et sents creativament satisfet? No sempre. ¿Què t’agradaria desaprendre? Algunes de les inseguretats i pors que –suposo– em van ensenyar quan encara estava creixent. ¿Què volies ser quan eres petit? Només volia dibuixar.


SOMNIS VISCUTS


¿Com seria un treball ideal? Tinc molts treballs que ho són… no sabria per on començar! ¿La millor ciutat del món? On actualment visc: Nova York. ¿La casa perfecta? Una on hi pogués tenir una rentadora, una assecadora, un pati i el meu propi estudi. Que això a Nova York costa molt de trobar! ¿La millor companyia? Jo mateix. ¿I la vida dels teus somnis? La que tinc. M’encanta.