Marc Parrot: “Si només fes de Marc Parrot crec que seria bastant més neuròtic”

El teu nou disc, Sortir per la finestra

Sí, però després se’n va cap a un altre registre. De fet, fa un passeig bastant llarg cap a diferents registres.

¿Diries que és un compendi de tot el que has anat fent durant la teva carrera?

El que he fet és no censurar-me i donar a cada cançó el que em demanava pel que fa a arranjaments i producció. Si un tema com Màgia requeria una arrencada visceral ho he fet, i si Sortir per la finestra tenia un aire clarament romàntic i les imatges que m’evocava necessitaven una producció més lleugera i senzilla, doncs també ho he fet.

Per què has triat Sortir per la finestra

És sortir-ne de la manera com en parla la cançó, és a dir, com quan mires per una finestra i de sobte el que veus se t’enduu i et fa marxar d’aquest lloc a través de la vista i del pensament. Em resultava representatiu del que he fet amb les cançons: de cop, tenir una idea que m’inspirava i seguir-la.

El teu univers sol ser com de conte de fades, s’aparta dels temes clàssics que sol tractar el rock.

Tot i que m’agrada molt el rock, quan m’he posat a fer-ne m’ha agradat fer lletres que expliquessin coses, em sento amb un peu en el món del cantautor i un altre en el del rock.

Et veus també en el món de la fantasia?

Sempre he buscat la part més pura, sovint relacionada amb la infantesa, amb el descobriment, la ingenuïtat, i contrastar-la. La fantasia és deixar-me portar. Hi ha una sèrie d’imatges que vull fer servir perquè em resulten evocadores i que són més al·legòriques o metafòriques, però tampoc parlen d’un món de fantasia, en el fons les utilitzo per explicar una realitat o un sentiment.

Com El lladre de somnis

El lladre de somnis pot sonar a personatge inventat, però parla de la gent de certa edat que intentem encarnar cert model d’èxit. De fet, no me’n crec cap. Els camins mai han sigut tan clars com després es pot mostrar a través de la gent que suposadament triomfa i marca les línies del que s’ha de fer.

Véns de fer Ombres de plata

Vam preparar tot un espectacle especial per vestir aquest concert amb una escenografia molt xula. El vam preestrenar la setmana passada i no em va acabar de convèncer perquè vaig pensar que era massa gran i me l’he carregat. Ara estem començant de nou. De cop he pensat que aquest disc no ho necessitava, que tota aquesta parafernàlia no ajudava les cançons.

Llavors, què fareu al Mercat de Música Viva de Vic?

No ho sé encara [riu], però alguna cosa molt senzilla. Portarem un bon disseny de llums, però intentaré que les cançons siguin les protagonistes. De vegades cal anar molt lluny per veure on eres.

Fas feina de productor, fas música per a televisió… ¿És això el que et dóna la llibertat creativa perquè els discos de Marc Parrot siguin el que són?

Si m’hagués de dedicar a fer només de Marc Parrot crec que seria bastant més neuròtic del que sóc. És sa des de tots els punts de vista. De fet, sempre m’he alegrat de no haver triomfat mai, de no haver-ho de deixar tot perquè “el públic em reclama”. Tinc la sort de poder fer tot de feines relacionades amb la música que m’apassionen i m’enriqueixen com a artista, si no hagués sigut així faria discos pitjors.

Dius que no has triomfat però sí que has tingut èxit comercial, no només amb el Chaval de la Peca sinó també amb els hits

Crec que l’aportació ha sigut passar del públic infantil al públic familiar. Els personatges també hi fan molt, són molt complexos i donen molt de joc. I depenent del personatge que la canti, una determinada cançó pot funcionar millor o pitjor.

També vas tenir un moment mediàtic al programa Casal rock

De gent que em conegui a mi n’hi ha molta, cadascú per una cosa diferent, i em diuen noms diferents [riu]. Però els meus discos, que és la meva parcel·la més personal, on sóc més canyer, els coneix molt poca gent.

Marc Parrot. Mercat de Música Viva de Vic. Carpa Negra (Aforament limitat: 200 persones). Divendres 19. 23.30 h. Consulteu la resta de programació a www.mmvv.cat