ESCENES
BELÉN GINART

Marc Martínez: “Vull fer bon teatre, barat i a la plaça pública”

Actor, director, cantant, inconformista social i pluriempleat: dirigeix Clara Segura en teatre, fa classes, grava els capítols d’un ‘CSI’ a la catalana i prepara un monòleg escènic

Marc Martínez. Zoom

La majoria del públic et coneix com a actor, però aquest ja és el cinquè espectacle que dirigeixes.

Sí. Jo sóc actor, però el meu somni és tenir una companyia. Amb cinc espectacles, crec que ja he fet el meu meritoriatge com a director.

Què t’atrau de la direcció?

Em sento una cosa que em sembla més petita, més senzilla, i ho dic amb tota la prudència: artista. Com a actor no ho puc expressar perquè faig el que em diuen: “Fes això, posa’t així”, sóc bàsicament un intèrpret. Com a director tinc més marge. I com a músic també.

Quin tipus de director vols ser?

Per a mi l’actor, el director, el creatiu en el teatre, no poden estar d’esquena a la societat, i fan molt pel canvi. Són activistes. La Clara Segura és una activista. Treballar amb ella és un luxe, un regal.

Sou vells coneguts.

Sí. Vaig treballar amb ella a l’obra Ets aquí i vaig pensar que algun dia miraria de dirigir-la. És una actriu i una persona molt extensa, humil i generosa. Crec que les actrius catalanes són molt bones, però la Clara és la millor per fer aquesta obra.

I la dirigeixes en un monòleg de Marta Galán.

La Marta és una il·luminada. Jo en sóc fan des que la vaig descobrir fa molts anys al Festival de Teatre de Sitges. Jo sempre he fet teatre de circuit convencional, però el teatre de creació contemporània, que es barreja amb dansa, titelles i imatges, m’agrada molt.

Aquest és el primer text de la Marta que no dirigeix ella: com ha arribat a les teves mans?

La Marta em va proposar d’interpretar-lo, dirigit per ella. El vam arribar a assajar durant tres setmanes, però em va sortir una sèrie a Madrid i la vaig agafar perquè no tenia un puto duro. A més, em semblava una boutade fer-ho jo en una sala alternativa per a només 40 persones.

Per què?

El meu objectiu no és fer teatre perquè vinguin quatre amics i em diguin que sóc molt bon actor o director. Jo vull fer bon teatre, barat i a la plaça pública.

Què té de social Conillet?

La societat, els homes, el meu pare, jo mateix, tenim un compte pendent amb la dona, i d’això és del que parla aquesta obra. Quan vaig llegir el text em va commoure profundament, em va tocar molt i em va fer plorar.

Com és la protagonista?

És una dona treballadora, mare de dos fills, que lluita per aconseguir el seu propi espai. Rep una carta de l’escola on li diuen que un dels seus fills no progressa adequadament i ella planteja una amenaça simbòlica: “Què passarà si se m’acaben les piles i paro?” Fa un viatge cap endins en busca de les seves pròpies pors, perquè només quan les coneixes pots ser valent.

A més de dirigir-la, n’has adaptat el text. Com és l’adaptació?

M’encanta escriure, potser un dels desitjos més profunds que tinc és el de ser escriptor, però també tinc molt respecte a l’escriptura, i de moment tontejo amb les adaptacions. Quan agafo un d’aquests projectes em torno boig. El primer que faig és parlar molt amb l’autor i rellegir el material per entendre’l. Aquest em va agradar tant que jo dic que em va segrestar.

També l’has traduït, perquè l’original és en castellà.

Sí, i amb les traduccions cal anar amb molt de compte perquè a vegades sembla que el traductor estigui explicant una altra història. Crec que he fet una traducció controvertida.

En quin sentit?

A mi no em paguen per normalitzar la llengua. Està molt bé que ho facin els presentadors del TN, a la televisió pública. Però el meu personatge segurament no té uns estudis superiors, i no diu “embolica que fa fort” sinó “liar la troca”. Estic fart que em diguin que no es diu així perquè sí que es diu així: ho diu tothom.

Tenim complexos amb la llengua?

A vegades la Clara em diu: “Vull utilitzar tal expressió, però és en castellà”. I jo li dic: “Endavant”. Què passa, ara som integristes o què? Tenim un problema amb això. Anda ya, que hi ha molt fill de puta delinqüent que parla perfectament català. |

'Conillet', de Marta Galán Sala Dir.: Marc Martínez. Amb Clara SeguraTeatre de Salt (Temporada Alta) / Teatre Lliure (Barcelona) 6 i 7 de novembre / De l’11 de novembre al 6 de desembre