Marc Isern entrevista Eloi el Bon Noi

M.I. |Eloi, però tu i jo som germans bessons o no?

E. C. |No, no som bessons, però ens assemblem molt. S'ha de reconèixer que a tu la biologia et respecta més la closca que a mi... Per cert, t'hauràs de disculpar amb un grapat de periodistes amb els quals treballes que em saluden pensant-se que sóc tu.

El teu disc m'agrada molt, però no seria millor fer la teràpia amb un psicoanalista i escriure cançons d'amor senzilles, tendres i... comercials?

Crec que la visió de l'amor que apareix al meu disc s'ajusta bastant a la realitat. Estic cansat de les cançons d'amor romàntic. Són sempre la mateixa. L'única cosa que em mou a tenir una activitat artística és poder dir coses poc habituals i noves. I això, malauradament per a la meva butxaca, no és comercial.

Vas treballar amb mi a Vibra Comunicació. Tot això de les estratègies, la premsa, el màrqueting... T'ha condicionat a l'hora de fer el teu nou disc?

No. Ara bé, ja intuïa que seria un producte incòmode per a la premsa i que costaria de fer comunicar.

Com et veus quan siguis gran i hagis superat l'adolescència?

Haig de dir que tinc l'adolescència recentment superada. Ja fa uns mesos que he agafat les regnes i estic consagrant el meu temps a la meva formació com a músic i a desenvolupar diversos projectes vitals que m'interessen molt. Superar l'adolescència significa, precisament, això: localitzar el teu desig i posar-hi el coll per aconseguir-lo. És més difícil del que sembla, però reconforta.

Com a professional de la música actues amb Joan Dausà a les 22 h i amb La Banda del Coche Rojo a les 4 h. Moltes vegades pateixo quan tornes en cotxe a les mil de la matinada.

L'Eloi el Bon Noi et diria que de mares ja en té dues (la biològica i la de les fel·lacions) i que no n'hi calen més. Saps que el disc tracta, precisament, d'aquests rols estranys que adoptem quan ens relacionem amb les persones? L'Eloi Isern, en canvi, et diria que també pateix quan agafes el metro. Hi ha tants accidents al metro!

Ets un gran músic, però has necessitat tocar amb tres grups per guanyar-te la vida. On és l'error?

No crec que es pugui localitzar l'error en un sol fet. Però veient com s'està atacant l'educació, m'esgarrifa pensar com estarà la cultura d'aquí uns anys. És curiós fixar-se en el nivell musical general de la població dels països que van tenir la reforma luterana, on es dóna un paper molt important a l'educació musical. Realment l'educació és un tema crucial per al futur de la cultura.