CARA A CARA
PLAY

Marc Gili entrevista Belly Hernández (Dorian)

Després de triomfar en diversos països de l'Amèrica Llatina, els barcelonins Dorian porten al BAM el seu últim disc, 'La velocidad del vacío'. Els amants de l'èpica sintètica els podran veure aquesta matinada (3 h) al Fòrum (bcn.cat/bam)

M.G. |Quins països o indrets has descobert gràcies a la música on mai t'hauries imaginat que aniries?

B.H. |He tingut l'ocasió de visitar països increïbles com Mèxic, l'Argentina, Xile, Colòmbia, França, Bòsnia, el Canadà... i de descobrir-los d'una manera totalment extraordinària, que és tocant amb la meva banda i interactuant amb músics de les seves escenes musicals. A Mèxic, que és un país que visitem sovint, vam rodar el videoclip d' El temblor en un volcà, un desert i unes cascades. Vaig quedar molt impactada amb la bellesa d'aquests paisatges.

Quin creus que és el lloc que ocupa la música popular dins la societat actualment?

Trobo que, en línies generals, la música popular s'ha tornat molt políticament correcta, com un article més de consum. La música popular ja no és motor de canvi com ho va ser dècades enrere. Això sí, hi ha talent i es continuen fent bones cançons, i en aquests moments de crisi tinc la sensació que la gent està vivint la música d'una manera molt alliberadora.

Ara vius al camp, en un entorn rural. Per què vas prendre aquesta decisió?

Era una idea que tenia al cap des de feia molt de temps. M'agraden els contrastos: les grans urbs per una banda i els llocs rurals i solitaris per l'altra. La nostra professió fa que viatgis molt i tinguis una vida social agitada. El camp és un bon contrapunt. Dóna una tranquil·litat i una pau molt adequades per fer música. Ara mateix no ho canviaria per res del món.

Explica un moment dur de la història de Dorian i un altre de dolç.

Com a moment dur, recordo una època prèvia a ser músics professionals en què gairebé no dormíem, ja que el grup començava a absorbir molt, però encara no podíem deixar les nostres feines. De dolç, recordo les primeres vegades que la gent cantava les nostres cançons als concerts. Això no s'oblida mai.

¿Creus que la música és un bé cultural prou valorat en aquest país?

Evidentment, no. Si fos així, les entrades a concerts no gravarien un 21%... La música popular es té com un entreteniment, no com una art. L'educació musical a les escoles és nefasta i les ajudes brillen per la seva absència. Hi ha poques sales de concerts i en molts casos tenen o han tingut problemes amb les llicències. Afortunadament, hi ha una bona xarxa de festivals de música amb una gran afluència de gent i que, en casos com el Sónar o el Primavera Sound, han esdevingut internacionals i fins i tot han ajudat a fomentar la imatge de la ciutat on tenen lloc.