ESCENES
BELÉN GINART

Manresa, el mar com a cruïlla

La 16a Fira Mediterrània fa de pont entre les dues ribes amb 113 espectacles

Les músiques otomanes, cristianes i jueves sonaran juntes, per l'impuls de Jordi Savall, en l'espectacle inaugural de la 16a Fira Mediterrània de Manresa, dijous que ve. Entre el 7 i el 10 de novembre, la ciutat serà l'escenari d'una autèntica riuada d'espectacles, triats a partir d'una idea motor: la Mediterrània entesa com a espai de cruïlla, una veritable zona franca on les fronteres perden tot el sentit. En quatre dies de programació, la fira oferirà 113 propostes, un terç de les quals inèdites a Catalunya. El 60% de les funcions corresponen als muntatges d'arts escèniques i el concepte cruïlla n'estimula també la tria.

POLIÈDRIC PUNT DE TROBADA

"La Mediterrània és un gran espai de xoc, trobada, pertorbació. Hem volgut reflectir aquest concepte de cruïlla en la programació d'aquest any, ser un aparador del mestissatge artístic", explica David Ibáñez, responsable de la fira, que en el disseny de la programació ha comptat amb la col·laboració d'una comissió artística integrada per Cesc Casadesús (Mercat de les Flors), Jordi Aspa i Bet Miralta (Escarlata Circus) i Eulàlia Ribera (festival El Més Petit de Tots). Així, la idea de pont polièdric pesa més que la de la procedència geogràfica: a més de les propostes dels Països Catalans n'hi ha d'Israel, l'Alguer, Tunísia, els Estats Units, Holanda, Portugal o el País Basc.

TRANSVASAMENTS ARTÍSTICS

El programa de la fira reflecteix un fet cada cop més evident en el món de les arts: els límits entre gèneres es difuminen ràpidament i cada cop és més difícil etiquetar els espectacles. Les categories tradicionals (dansa, teatre, circ...) són un gran marc en què hi tenen cabuda ingredients agafats en préstec a cal veí: teatre performàtic, dansa teatral, acrobàcies artístiques... Al mateix temps, en cada edició la fira va eixamplant una mica la varietat del menú artístic per oferir cada cop més espai al circ, la poesia i l'audiovisual. I fins i tot una jornada castellera.

DANSA SOCIAL

Completament tapada amb un burca, la ballarina i coreògrafa tunisiana Héla Fattoumi protagonitza un dels espectacles més commovedors d'aquesta edició. Manta (6) ,creat per Fattoumi i Eric Lamoreux (codirectors del Centre Coreogràfic Nacional de Caen), reflexiona sobre el paper de la dona en el món àrab. En l'espectacle, a mig camí entre la performance i la dansa contemporània, la intèrpret exorcitza la repressió cultural que va sentir com a nena marcada per les prohibicions.

També en el terreny de la dansa, la fira acollirà una proposta de caràcter social. Durant l'últim mes i mig, el ballarí coreògraf Àlvaro de la Peña ha treballat tots els caps de setmana amb interns del Centre Penitenciari Lledoners. Els fruits del taller de dansa (2) que hi ha impartit es podran veure en una representació pública que permetrà als participants sortir per una estona de la seva reclusió.

Un altre espectacle transgènere representatiu de les arts del moviment que es podrà veure a Manresa és Ma bête noire, una coreografia creada pel francès Thomas Chaussebourg per a ballarí i cavall, sense regnes ni cadira, que esdevé un espectacle de gran bellesa visual. L'obra es presenta sota un gran envelat cilíndric semiobert, que afavoreix la reflexió del ballarí entre la realitat i el seu món interior.

Gelajauziak, una coreografia signada per Cesc Gelabert, és una altra de les estrenes remarcables. La peça va sorgir arran de la trobada entre el coreògraf i els ballarins de la companyia basca Kukai Dantza durant la fira de fa dos anys.

Tampoc s'ha vist abans a Catalunya la peça de Sònia Sánchez & Jordi Molina Temple (4) , una trobada entre el flamenc mestís de la ballarina i la tenora de Molina. I també hi haurà dansa per a públic familiar amb companyies com Nats Nus, que hi presenta el seu espectacle Mons (quan tanco els ulls) (5) .

ESPECTACLES TEATRALS

La companyia mallorquina Iguana Teatre estrenarà a Manresa la peça Centaures , una adaptació de tres contes de l'escriptor illenc Miquel Àngel Riera. Taaroa Teatre, per la seva banda, hi oferirà en primícia El baró pels arbres , una adaptació per al públic familiar de la novel·la d'Italo Calvino El baró rampant. I els holandesos Lichtbende hi presentaran Poufff, una peça que barreja la poesia de les llanternes màgiques i la música en directe.

Malgrat no ser una estrena, Manresa acollirà una altra aposta imprescindible, Kafka i la nina viatgera (1) ,dels valencians Albena Teatre. Basada en la novel·la de Jordi Sierra i Fabra i inspirada en la trobada real entre Kafka i una nena de cinc anys, la peça s'adreça al públic infantil, com els grans titelles rodadors de Galiot Teatre (3) . Els portuguesos PIA (Projectos de Intervenção Artística) participen en la fira amb la instal·lació Passagem, i els madrilenys La Rueda Teatro Social amb Los Rodríguez: una familia en crisis .

ENCREUAMENT DE PÚBLICS

El concepte d'encreuament arriba també al perfil dels espectadors de la fira. Als teatres, auditoris i carrers de la capital del Bages hi convergeixen perfils molt variats, des de les famílies que volen iniciar els nens en les arts escèniques fins als programadors especialitzats. Santi Ibáñez explica que la fira té una vocació clarament comercial: es tracta d'afavorir la màxima circulació dels espectacles.

"Els artistes hi participen en condicions de promoció perquè esperen que els serveixi d'aparador. I nosaltres fem tots els possibles per respondre a les seves expectatives". L'aparador es pretén internacional des de la plena consciència que, també en el món de les arts en viu, la sortida de la crisi passa per exportar les produccions. Pel camí, la intenció és que en gaudeixi com més públic millor, que faci bona la consideració de la fira com a punt de trobada també entre públic divers.