ESCENES
BELÉN GINART

Manolo Alcántara: “El circ i el risc van junts, vull compartir aquest risc amb el públic”

Els malabars van ser la seva entrada en el món del circ quan tenia 24 anys. Dues dècades més tard té una poètica personal i aposta per la intimitat amb espectacles com el multipremiat ‘Rudo’

PERE TORDERA Zoom

Què és Rudo i d’on sorgeix?

L’espectacle parla del risc físic lligat a la precarietat, el risc compartit i la proximitat. La idea de partida és l’esforç físic, que conec des de la infantesa. El meu pare va ser pagès durant 30 anys i durant 30 anys més va treballar a la construcció. Són dos oficis duríssims. I com que jo no volia estudiar em va dir que havia de treballar, i hi vaig anar amb ell, o sigui que sé com és de dur. Vaig començar en el món del circ quan tenia 24 anys perquè no sabia què volia fer i vaig provar moltes coses abans. Però jo vaig lluitar molt per no fer les coses per inèrcia. Les inèrcies són molt dolentes.

A Rudo construeixes una escenografia que redueix l’aforament i integra l’espectador a escena. Per què?

Busco la intimitat, perquè quan vols tocar sentiments, com més lluny tinguis el públic, pitjor. No és el mateix veure un espectacle a través de YouTube que des de la platea o des de dins de l’espai escènic.

Què aporta aquesta intimitat?

Per a mi, el circ i el risc van junts. Volia compartir aquest risc amb el públic, que em tinguin tan a prop que fins i tot els faci por que els pugui caure a sobre. Com a eina utilitzo l’equilibri, o, més ben dit, parteixo del desequilibri. Busco un exercici de precarietat.

També busques l’encara més difícil?

M’he alliberat de la dificultat en el circ. No és això el que potencio. Busco més la bellesa, un circ més bonic. Sempre provo coses noves. Quan començava vaig voler crear un circ amb vela per anar rodant, però això és molt difícil i el projecte no va prosperar. Sóc un llop solitari.

Vas estrenar l’espectacle fa un any i no has parat de rodar-lo i de rebre premis. Li queda molta vida?

Trigo molt a muntar un espectacle. En Rudo hi vaig invertir tres anys i un gran esforç econòmic, com a mínim ho és per a mi, que sóc autònom. És una aposta a llarg termini i el retorn també el plantegem a llarg termini. Espero que tingui quatre o cinc anys de vida.

Per què trigues tant a preparar un espectacle?

Perquè són espectacles insòlits, de creació. Al circ hi ha disciplines, com la dels malabars, on utilitzes les mateixes coreografies i rutines per fer espectacles diferents. Aquí no. A Rudo, per exemple, faig coreografies de malabarismes amb un pal i un embut, i això no ho havia fet mai. Cada vegada que començo un espectacle el munto des de zero.

Com és el teu circ i què el singularitza?

Busco un circ personal. Intento ser honest i mirar cap endins per crear. Però el fet de ser autodidacte m’ha portat a treballar d’una manera intuïtiva. M’escolto molt des de les tripes, treballo molt a partir de l’assaig-error a la recerca de moments, idees, materials.

Ets un llop solitari, però hi ha algunes presències constants en la teva feina, com Xavi Erra.

Sí, és algú fonamental en la meva carrera. Sense ell no haurien sortit ni Rudo ni Plecs, el meu espectacle anterior.

I a les funcions no hi actues sol perquè hi ha música en directe.

Sí, Rudo té música en viu interpretada per una violinista i una violoncel·lista. La música en viu aporta una qualitat a la qual no vull renunciar. També sé que el meu ofici està tocat i l’he de cuidar, si poso molts músics i el caixet es dispara només tindrem la meitat d’actuacions.

El mercat potencial és molt extens.

Sí, al circ tenim la sort que no parlem, i Europa és molt gran. Treballem molt a Alemanya, a França… I també girem per Espanya.

Com ha canviat la manera de fer circ a Catalunya des que tu vas començar?

Quan jo començava hi havia un circ que era demostratiu. Els artistes no treballaven amb carpes ni pertanyien a nissagues familiars, per tant no es pot dir que fos un circ tradicional però en seguia les claus. Érem quatre gats. I ara hi ha molta gent que s’hi dedica amb la voluntat de fer coses noves, amb un llenguatge més teatral. I hi ha una associació que té molta força.

I com ha canviat el públic?

En els últims 10 o 15 anys hem fet molta feina i el circ està agafant molt públic. I hem anat passant del carrer a les sales, perquè aquest circ necessita un univers interior. Hem fet entendre que el circ al teatre interessa molt i té molt bona resposta.

'Rudo'. Creació i direcció: Manolo Alcántara i Xavier Erra. Amb Manolo Alcántara, Laia Rius (violí), Maria Bou (violoncel). Música: Clara Peya. Mercat de les Flors (Barcelona). 21 i 22 de març