CRÍTICA DE CINEMA
PAULA A. RUIZ

Mamá

Direcció i guió: Andrés Muschietti. 100 minuts. Canadà (2013).Amb Jessica Chastain, Nikolaj Coster-Waldau, Megan Charpentier.

Una història d'orfandat, una dona protagonista i fantasmes. Sembla que Guillermo del Toro té ben clars els elements que han de configurar el seu segell personal com a productor. I és que, com succeïa amb L'orfenat , de J.A. Bayona, l'anterior protégé del mexicà, Mamá se sustenta sobre aquests tres grans pilars narratius. Cal dir que el seu director, Andy Muschietti, ha pres, doncs, molt bona nota dels consells del padrí. En aquest sentit, Muschietti ha sabut reconduir amb bon encert el curtmetratge de nom idèntic sobre el qual es basa aquesta cinta de por. I aquí recicla també sense pudor l'imaginari del gòtic del terror japonès per construir un melodrama de gènere -si és que això és possible- contundent i, sobretot, convincent. L'inquietant pròleg, el clima asfixiant de la casa, les actuacions de Jessica Chastain, Nikolaj Coster-Waldau i les nenes, i un bon ús dels objectes i l'espai, són els punts forts d'un treball que, per contra, tendeix cap a un lleig efectisme en el seu tram final. Ja els avanço que veuran el film nominat en els pròxims Gaudí. Coses de les coproduccions globals.