PLAY

Mai confessis res del minibar

Manual imprescindible del perfecte artista pop (XXXVIII)

Entrar i sortir d’un hotel no es pot fer a la brava. Això té cert sentit si t’hi has de passar una setmana, però si tenim en compte que tu de vegades no hi seràs més de tres o quatre hores, aquests dos tràmits s’han de resoldre amb certa urgència. Són les quatre de la tarda, veniu de dinar i s’ha de fer la migdiada. Deixes el document al taulell i comences a insistir sense parar perquè el recepcionista et doni la clau tan ràpidament com el sistema informàtic l’hi permeti. Ja la tens, que et quedi clar a quina hora s’ha de ser a baix. Si es tracta d’una targeta magnètica, no l’atraquis al mòbil, es desactiven, creu-me. Tornar a recepció perquè te la reparin és un contratemps greu. Et passarà igualment més de tres vegades, pren-t’ho amb calma.

Entra a l’habitació i tanca les cortines tan hermèticament com sigui possible; ja no les tornaràs a tocar. Encén la tele, et fa companyia i llum, abaixa el volum gairebé al mínim. Prepara tot el que necessites per dur a la feina, posa una alarma cinc minuts abans de l’hora convinguda per ser a la furgoneta, treu-te les sabates i estira’t al llit. Has de dormir, però no tens gaire son. La meva tècnica és senzilla però funciona, la vaig llegir fa molts anys en una revista; no tanquis els ulls i repeteix aquestes dues frases: “No vull dormir, vull relaxar-me i descansar”. Repeteix el lema, creu-te’l, fes un esforç per no adormir-te, és un sistema miraculós... Sona l’alarma, no saps de quin món ets, orienta’t, busca el bany, renta’t les dents, treu la clau-targeta de l’interruptor i substitueix-la per qualsevol altra, així no s’aturarà l’aire condicionat o la calefacció dos minuts després que hagis tancat la porta. És la seva trampa, però tu tens el teu truc.

Tornes de tocar, són les quatre o les cinc de la matinada. No et recoman que encenguis la tele, millor un poc de lectura, posa l’alarma per a quinze minuts abans que tanquin l’esmorzar... T’aixeques, et poses uns pantalons, ho deixes tot tal qual i baixes per les escales, els ascensors van plens. Menges ràpidament i tornes per amunt. Fas la maleta, vas al vàter i et dutxes. El meu sistema per fer el check out encara és més senzill que per entrar: te’l botes. Si et criden, t’atraques i els deixes la clau. Mai confessis res del minibar, el preu desorbitat de les consumicions és un clar indicador que ja hi compten, paguen justs per pecadors i tu... tu ets una estrella del rock’n’roll.

BOLOCONSELL:

Signar discos es pot fer molt llarg. Renta’t la cara, menja mig entrepà i agafa una cervesa