Madre e hijo

El cineasta romanès Calin Peter Netzer ha dibuixat a Madre e hijo no només la relació d’una dona i el seu fill, sinó el retrat de dues generacions separades per un abisme ideològic i moral però unides en la seva deriva cap al no res en una Romania regida per la llei dels diners. Una altra fita del cinema romanès contemporani que arriba avalada per l’Ós d’Or en la Berlinale del 2013 i que concentra les virtuts del corrent nascut el 2005 amb La mort del senyor Lazarescu, de Cristi Puiu. A Madre e hijo Netzer no mira al passat com els seus col·legues sinó que se centra en la Cornelia -excel·lent Luminita Gheorghiu-, una dona de classe alta que treballa com a decoradora i que se sent amoïnada perquè el Barbu, el seu fill, ha trencat el cordó umbilical i la tracta amb menyspreu. D’aquesta manera tan crua se’ns presenta tan bon punt arrenca la pel·lícula i per això en la segona seqüència del film, en què la Cornelia celebra el seu aniversari amb un gran sopar envoltada del seu cercle social, sabem que tot i estar de celebració no és feliç. Però com a bona decoradora, la protagonista sap mantenir les aparences i no dubtarà a tirar d’influències i calés per evitar la presó al desagraït del seu fill, que ha matat un nen en un accident de cotxe. De vegades resulta difícil entendre la passió d’aquesta autoritària mare coratge pel seu fill, un home covard i sense identitat que viu en la incertesa ètica i no és capaç de prendre una decisió per ell mateix; tot i que no costa veure per què Netzer ha triat aquest perfil. Al director, finalment, no li interessen tant els maldecaps d’aquest personatge com l’estrany vincle que manté amb la seva progenitora, un lligam que revela la por d’uns de perdre el seu llegat i la dels altres d’un futur sense nanses.