ART
SARA ARMADA

El museu imaginari de Fontcuberta

El fotògraf comissaria una exposició sobre lladres de fotografies

Recórrer els mercats de vell a la recerca de fotografies antigues, recollir els retrats que hom troba tirats pel carrer, fer grans mosaics a partir d'escenes penjades al Flickr. Aquestes són algunes de les pràctiques que duen a terme els fotògrafs que Joan Fontcuberta ha volgut reunir a Foto Colectania: pacients col·leccionistes, lladres de records que, des de les restes del naufragi, pinten un fresc sobre la condició humana i el paper de la fotografia com a fabuladora. L'exposició es diu Obra-col·lecció. L'artista com a col·leccionista , i la podreu veure fins al 25 de maig entre cares fora d'enquadrament i gossos invisibles.

LA COL·LECCIÓ COM A POÈTICA

Com els escriptors que Vilamatas recollia a Bartleby y compañía , que decidien callar, els fotògrafs convocats per Joan Fontcuberta han renunciat a prémer l'obturador. Davant la saturació icònica del nostre món -en paraules del mestre Fontcuberta-, ja no fan fotos: les recopilen, les ordenen, les classifiquen i hi descobreixen sentits amagats que sorgeixen de la repetició. Són una desena de creadors contemporanis -la majoria, inèdits a l'Estat- i vénen a practicar la poètica de l'enumeració, auspiciada per Walter Benjamin i Umberto Eco, atorgant carta de naturalesa quasi metafísica a la fotografia més modesta i casolana.

ELS PERFILS AMAGATS

A més de ser membre de l'agència Magnum i ser un fotògraf de gran capacitat narrativa (vegeu si no www.martinparr.com ), Martin Parr és un col·leccionista empedreït. Als mercats de vell dels Estats Units va aconseguir moltes fotografies de premsa de famosos amb anotacions sobre enquadraments i fragments per descartar; molt eloqüents a l'hora de descobrir el paper dels editors -quina dèria, a suprimir Yoko Ono de les fotografies- i el context veritable d'algunes imatges. Martin Parr ha fotografiat també recentment el fenomen del turisme a Barcelona, per encàrrec del CCCB, i ha arribat a la conclusió que, en l'era de l'iPhone, la fotografia del viatge ha acabat reemplaçant l'experiència mateixa del viatge.

EL GOS MENYS FOTOGÈNIC

Vet aquí una parella que tenia un quisso negre com el sutge que era l'alegria de la casa. L'estimaven tant i tant, i era tanta la seva ineptitud com a fotògrafs, que el projecte de plasmar la gràcia del gos en una fotografia es va acabar convertint en una quimera, i el gos no va passar mai d'aparèixer com una silueta fosca.

Eric Kessels (www.kesselskramerpublishing.com), incansable buscador als mercats de vell, va descobrir aquestes imatges, i les ha publicat al treball In Almost Every Picture #9 . El fotògraf ha fet diverses troballes importants a Barcelona: aquí va descobrir la dona que va retratar infatigablement el seu marit enamorat ( In Almost Every Picture #1 ) i les dues germanes que passejaven de bracet Rambla amunt, Rambla avall ( In Almost Every Picture #4 ), fins que una va faltar.

LES FOTOS DELS ALTRES

Així és com s'anomenen les sèries de Joachim Schmid (vegeu schmid.wordpress.com ), que des dels anys 80 col·lecciona les fotografies perdudes que es va trobant en el seu dia a dia -sobretot li interessen les apedaçades, víctimes d'alguna ruptura sentimental-, i a hores d'ara n'ha recollit unes 900.

El fotògraf, a més, ha publicat ja diversos llibres sobre trending topics en imatges en portals de fotografia com el Flickr. Per exemple: el tròpic de Capricorn, habitacions d'hotel, sabates, Lego i cafès, entre d'altres. Vigileu la vostra fototeca.