Mirena Ossorno: Sense secrets
Il·lustradora. Dissenyadora. Però sobretot: artista. Abans de posar-se a les ordres dels altres, va decidir tirar pel dret. Com? Autoeditant-se la seva obra: el 2009, amb ‘Sueño Samoano’ = un fanzín on ella ho fa tot. Més tard, amb ‘Bulbasaur’ = el primer fanzín feminista amb nom de Pokémon. I fa poc, amb ‘Gong!’ = la revista monogràfica de l’editorial Terranova. Els seus dibuixos són un reflex del seu món. Punk, ‘new wave’ i cultura pop. El gust pel que és retro i un amor incondicional a la cultura japonesa i a l’estètica dels 80. Li interessen el contingut i la forma a parts iguals. No li agraden ni les imposicions ni els prejudicis. És feminista, dispersa i autoexigent. I assegura que és molt caòtica, però que és en aquest caos on troba l’ordre.
PUNK & ‘NEW WAVE’
Et consideres dibuixant? No. Il·lustradora? Tècnica superior d’il·lustració. Dissenyadora? Sí. I artista? Sí. Com et defineixes llavors? Com a artista. I m’agradaria que aquesta paraula deixés de sonar pedant, ja que qualsevol pot ser-ho. Quin és el teu estil? Encara no estic segura de tenir-ne un, tot i que la gent em sol dir que sí. Suposo que és una mica punk / ’new wave’. Què és més important per a tu: el contingut o la forma? Per igual. I que és el que més t’agrada fer? El que em dóna la gana. No m’agrada sentir-me obligada a fer res.
CULTURA POP & OBSESSIONS
Tens alguna obsessió? Bastantes. La composició de la imatge en podria ser una. Quines influències has tingut? Suposo que la cultura pop és el que més m’ha influït. On acostumes a dibuixar? A la meva habitació i sola. Sempre. Per treballar, com més llibertat millor? Sí, però si és un encàrrec sempre necessites unes guies. ¿Et provoca pressió treballar per a altres? De vegades, però intento que això no passi. ¿T’importa l’opinió dels altres? Em pot afectar algunes vegades. I què fas llavors? Intentar no parar-hi atenció.
FANZINS & ERRORS
Com vas entrar al món del fanzín? Sempre m’havia passat pel cap la idea de fer-ne un, fins que en començar a la Massana vaig decidir posar-m’hi. ¿Et va costar fer-te un nom en aquest món? Va anar sortint sol. Això sí: has d’anar fent els teus projectes i moure’t. Com has evolucionat des del primer? Per a mi, els fanzins han sigut la millor manera d’aprendre. Han permès equivocar-me. A l’escola hi ha més pressió: tens dos anys per aprendre moltes coses i cada exercici de classe sembla que hagi de ser la teva gran obra.
FEMINISME & CARÀCTER
‘Bulbasaur’ sou Blanca Miró, Andrea Alvarado i tu. Què teniu en comú? Totes tres tenim la mateixa edat. I força caràcter. A qui voleu arribar? Al màxim públic possible, entenent-ho com a més varietat que quantitat. ¿Ets feminista des de sempre? Sí, encara que no sempre m’he definit com a tal pels prejudicis que té la paraula. Però sóc dona i no em considero ni superior ni inferior a l’home. Ni de cap altre ésser viu. ¿El món del còmic és molt masculí? El món sencer ho és. Què és el que més reivindiques? Viure en coherència amb el que penses, sents i fas. I no caure en coses tipus #jesuischarlie.
EMOCIONS & NATURALITAT
Com has viscut el projecte ‘Sensación de vivir’? Escriure històries de vegades pot ser emocionalment esgotador. Estàs mostrant moltes coses de tu mateixa, fins i tot sense pretendre-ho. Però m’agrada molt i em surt molt més natural que dibuixar. És la meva manera d’entendre el món que m’envolta. ¿A part de l'art, què més t'agrada? Esmorzar. Quin és el teu pitjor defecte? De vegades sóc una mica dura amb mi mateixa. I la teva millor virtut? Ser bastant dispersa. Un secret? Intentar no tenir-ne.
