CRÍTICA DE CINEMA
JOAN PONS

Mapa

MAPA Zoom

Direcció i guió: Elías León Siminiani. 85 minuts. Espanya (2012).Documental. Amb Elías León Siminiani.

Dins la cornucòpia cinematogràfica que està sent la cartellera d'aquest començament d'any, fins i tot les estrenes de pel·lícules espanyoles han picat alt. Entre El muerto y ser feliz, de Javier Rebollo, i, especialment, Mapa, d'Elías León Siminiani, el llistó, almenys el qualitatiu, del cinema estatal d'aquest 2013 ha quedat ben amunt.

El cas de Mapa és, a més, força particular. Que arribi a sales comercials un documental tan lliure i sui generis com aquest ja és per treure l'ampolla de cava de la nevera. I un cop vista la pel·lícula, encara ens carreguem més de raons. Perquè Mapa és un film d'una singularitat radical: no s'assembla a cap altra pel·lícula, ni de les que hem vist ni de les que veurem. Siminiani potser no és el primer a fer un diari filmat, ni un documental en primera persona, ni un assaig metalingüístic en què l'autor es qüestiona en tot moment què està explicant i com ho està explicant. Però com que Mapa està plantejada tan radicalment des del jo , si qualsevol altre director, si qualsevol altra persona, intentés fer el mateix, fins i tot filmant també un viatge a l'Índia en mig d'un període de crisi personal, li sortiria una pel·lícula totalment diferent. Per això Mapa és tan única. Gràcies a Mapa descobrim i coneixem com veu el cinema, com veu la vida i com veu la frontera entre les dues coses León Siminiani. Més que un estrany documental de viatges, aquest film és l'autoretrat íntim d'un home amb una càmera. Neuròtic, juganer i conscient dels significats que hi pot haver darrere de qualsevol imatge que enregistra, Siminiani s'observa, a ell i les seves circumstàncies..., i nosaltres observem com s'observa.