Música
HUGO DE COMINGES

Mazoni: "M'agradaria que passéssim a l'acció. Hem d'assumir que les coses han canviat"

L'empordanès Jaume Pla és l'ànima i el cervell de Mazoni. Aquest 2013 ha decidit que només publicarà el 'single' amb dues cançons que us oferim amb el primer número de 'Play'. Parlem amb ell perquè ens expliqui les raons d'aquesta decisió artística i aprofitem per demanar-li tres propostes culturals que espera per a aquest any.

Mazoni / FERRAN FORNÉ Zoom

Per què publiques un single amb dos temes en comptes d'un àlbum?

Quan vaig començar a preparar el nou disc, vaig veure que em sentia còmode amb unes cançons i amb d'altres no. Llavors vam decidir, amb Bankrobber, esperar un moment adequat per treure les cançons que volgués. Quan va sortir la proposta de l'ARA, coincidint amb el naixement del suplement Play , vaig veure clar que calia focalitzar-ho molt en aquest dos temes, separar una mica el gra de la palla. N'estic molt convençut, del resultat.

Quan els vas compondre? Va ser en el mateix moment?

Sí, va ser en el mateix moment, l'estiu passat. Vam gravar les bases al juliol, i es van acabar més tard. Magranes molt la vaig acabar al setembre, i Purgatori al desembre. Dins de la meva discografia són una mica una excepció, perquè són dues cançons optimistes.

¿Les vas gravar amb el teu grup habitual?

Amb la base. Després de l'últim concert que vam fer, que va ser a l'Acústica de Figueres, puc avançar que hi haurà canvis a la banda. Encara no sé quins músics nous hi haurà, però les cançons les vaig gravar amb el baixista (Miquel Sospedra) i el bateria (Aleix Bou) habituals.

Quins canvis tens previst fer?

En directe funcionem amb la mateixa gent des de fa quatre anys. Tot anava molt bé, però també hi ha aquell punt en què ja no hi ha el risc: hem exprimit tot el que podíem donar. Per això vaig decidir, en un bon moment, perquè personalment ens entenem molt bé, que és el moment de jugar-se-la una mica, de trencar amb això i renovar-nos.

Com se't va ocórrer el joc de paraules de Magranes molt?

Doncs va ser veient un concert, fa molt de temps, potser l'octubre del 2011. Vaig veure unes magranes que em van agradar molt en un llibre, i volia fer alguna cosa amb aquest fruit. Però, no sé per què, el joc de paraules se'm va acudir molt més tard. És una mica el procés creatiu de molta gent: idees que sedimenten i que queden i que, després, un dia surten.

Purgatori també és un tema d'amor. Per què aquest títol?

Aquesta paraula està molt relacionada amb la religió, però purgar també significa desfer-te de les coses supèrflues i innecessàries. Em va agradar molt aquest sentit de fer neteja de les coses que sobren, i la cançó va en aquest sentit. Quan et quedes amb l'essència també ets més fort, perquè et poden treure menys coses.

Les dues cançons tenen en comú que són acústiques. És casual?

Volia publicar un single que fos coherent, perquè els meus discos són molt incoherents pel que fa al so. I també m'agrada que les coses tinguin una aroma, una atmosfera més unitària.

Un desig per al 2013.

M'agradaria que passéssim a l'acció. Crec que ja fa temps que som en un nou escenari. Hem d'assumir que les coses han canviat i, més que tornar al passat, hem de lluitar per trobar el nostre lloc en aquest món d'avui. Musicalment, crec que el que faré, nou, serà una actitud més combativa, de més reivindicació.

Tens previst prendre't un any sabàtic, oi?

Des del 2006 hem fet quatre discos d'estudi i un de directe, molts concerts sense parar cap any. Serà un any sabàtic en el sentit que no trauré cap disc ni faré gira, però per a mi serà un any de feina per trobar una nova manera d'expressar-me.