CÒMIC
ISRAEL PUNZANO

Els 7 magnífics

De la mà d’un supergrup de set personatges, fem un tria del millor de la 32a edició del Saló Internacional del Còmic de Barcelona (www.ficomic.com) i de les tendències més destacades del món de les vinyetes. La guerra i el 75è aniversari de Batman -en un moment en què el vigilant de Gotham City torna a ser el rei de les vendes- són dos dels grans protagonistes de la cita d’aquest any, que se celebrarà del 15 al 18 de maig als palaus 1 i 2 de la Fira de Barcelona, a Montjuïc.

MORFEU

ELS INICIS D’UN MITE I LES FUETADES ALS MODERNETS

Una de les novetats editorials més esperades d’aquest mes amb vista al Saló del Còmic és Sandman. Obertura (DC / ECC Ediciones), el retorn de l’obra mestra de Neil Gaiman, il·lustrada amb barroquisme per J.H. Williams III. L’últim capítol escrit per Gaiman es va publicar el 1996 i ara el prestigiós guionista -l’únic capaç de fer ombra a Alan Moore en el seu terreny-ha decidit ressuscitar el mític Morfeu en una sèrie limitada en forma de preqüela. Però els que no es llegirien un còmic de Gaiman ni que els ho recomanés Sheldon Cooper ( Bazinga! ) gaudiran molt d’una altra novetat destacada: Cooltureta (Lumen), de Carlos Carrero i Raquel Córcoles -més coneguda com la Moderna de Pueblo-, una hilarant sàtira dels hipsters barcelonins. Si ets un gafapasta, aquest còmic pot fer mal.

ALANA

A LES NAUS ESPACIALS TAMBÉ ES PRACTICA SEXE

Per donar un descans a la Terra, les grans editorials han decidit enviar els seus superherois a l’espai. La sèrie Los Guardianes de la Galaxia (Marvel/Panini) és el bestseller de l’apogeu de la ciència-ficció al mainstream, però l’autèntica joia d’aquest revival és l’ space-opera Saga, de la qual Planeta DeAgostini publica el tercer volum. En aquesta obra, Brian K. Vaughan i Fiona Staples expliquen la història d’amor de dos joves, Alana i Marko, que pertanyen a dues nissagues enfrontades en una guerra -qualsevol coincidència amb Romeu i Julieta és certa-. Saga és, a més, un bon exemple d’una altra tendència: com a les sèries de televisió l’erotisme ha esclatat amb força en el món del còmic. L’epicentre d’aquesta revolució eròtica és Sex (Aleta), de Joe Casey i Piotr Kowalski, que amb les seves escenes faria enrojolar fins i tot Milo Manara.

JOE SACCO

EL ‘POPE’ DELS REPORTATGES EN VINYETES I ALTRES VISITANTS

Un dels convidats estrella d’aquesta edició és Joe Sacco, el polèmic pioner del còmic reportatge, consagrat amb les seves obres sobre el conflicte entre Palestina i Israel o la guerra de Iugoslàvia. La seva última novel·la gràfica és La Gran Guerra (Mondadori), un treball impressionant sobre la batalla del Somme, en què torna a demostrar que el llenguatge del còmic és apte per a qualsevol relat, fins i tot per a l’històric. Imprescindible també sortir del Saló amb un còmic dedicat pel tàndem Brian Azzarello i Eduardo Risso, autors de 100 balas (ECC Ediciones), una de les sèries que va posar de moda el segell Vértigo amb les seves trames de paranoies conspiratives.

POPEYE

EL MARINER QUE S’AFARTAVA D’ESPINACS PER NO ANAR AL GIMNÀS

Els professionals dels còmics estan en lluita contra un tòpic: les historietes no són només per a nens. No es pot negar, però, que les vinyetes ens transporten sovint a la infància, sobretot amb cracs com Popeye, protagonista d’una de les exposicions del Saló amb motiu del seu 85è aniversari. Popeye el Mariner, creat per Elzie Crisler Segar, va néixer com un personatge secundari de la tira Thimble Theatre, produïda per King Features Syndicate, un dels pilars de l’imperi de William Randolph Hearst. Conegut arreu del món gràcies a la sèrie d’animació, va ser un gran aliat dels pares per aconseguir que les seves criatures mengessin verdures, concretament espinacs. Incomprensiblement, el seu proïsme va ser víctima d’un musical de Robert Altman amb, ai las, Robin Williams fent de Popeye.

RAMBÓ

EL CÒMIC CATALÀ RESISTEIX A LES TRINXERES

Tot i que la indústria del còmic estatal es concentra a Barcelona, el nombre de títols que es publiquen en català és encara simbòlic. Gràcies a la commemoració del Tricentenari, aquest any com a mínim hi ha una collita (una mica) més variada. En aquest context, Edicions del Ponent publica A la recerca del català autèntic, un còmic humorístic de Dànius i Miquel Martí amb pròleg de Miquel Calçada. Un altre imprescindible d’aquesta temporada és 1714 Baluard (Panini), de Cels Piñol i Àlex Santaló, que narra el final de la Guerra de Successió amb la història del fuseller Joan Constantí Rambó. Els amants dels còmics bèl·lics estan de sort perquè són els protagonistes d’una de les exposicions més importants del Saló, Còmics en guerra, amb més de 500 originals.

HIDEO SUZUKI

EL MANGA JA NO ÉS (NOMÉS) COSA DE FRIQUIS

És gairebé una tradició que a la llista de nominats als premis del Saló hi hagi mangues, un fet que anys enrere es considerava una blasfèmia només tolerada pel sector de l’orgull friqui. En la categoria de millor còmic estranger hi competeixen com a ambaixadors del còmic nipó el clàssic El libro de los insectos humanos, d’Osamu Tezuka (Astiberri), i I am a hero, de Kengo Hanazawa (Norma), una sèrie de zombis protagonitzada per un mangaka poruc, Hideo Suzuki. El còmic de terror també continua tenint bona salut gràcies, sobretot, a l’èxit de la sèrie Los muertos vivientes (Planeta DeAgostini), de Robert Kirkman i Charlie Adlard, de la qual es publica un nou volum i que ha tornat a recuperar l’interès després d’uns números més ensopits que una conversa amb el Hodor de Joc de trons.

BATMAN

LA NOVA ÈPOCA D’OR DELS SUPERHEROIS

El 75è aniversari de Batman és l’excusa perfecta per convertir el ratpenat de Gotham en el gran reclam del Saló. Bruce Wayne torna a dominar la llista de vendes als Estats Units amb la sèrie regular a càrrec de Scott Snyder i Greg Capullo, però ara toca fer memòria. Hi haurà una exposició amb originals dels millors autors de la icona de la DC. A més, s’ha preparat una allau de títols, publicats per ECC, per commemorar l’efemèride, que, entre d’altres, inclou un volum especial de diversos autors i la reedició de Batman en Barcelona: El caballero del dragón, de Mark Waid i Diego Olmos. Lobezno és l’altre superheroi ultraviolent que també celebra anys, 40!, amb expo inclosa. Després d’una llarga època de crisi, els superherois tornen a regnar en el món del còmic i algunes de les millors obres actuals pertanyen a aquest gènere, com Astro City (també al catàleg d’ECC), de Kurt Busiek, Brent Anderson i Alex Ross. Conclusió: els que deien que no hi havia vida després de Frank Miller estaven equivocats.


www.ficomic.com