Juan Luis Cano entrevista Guillermo Fesser
Gomaespuma (Guillermo Fesser i Juan Luis Cano) pugen a l'escenari de la sala Barts amb Nadie sabe nada,un espectacle d'improvisació dirigit per Andreu Buenafuente. Hi seran fins diumenge, 14 de juliol.
J.L.C. |Com se't va acudir convertir-te en actor?
G.F. |Tu vius en un poble de Madrid i jo en un de Nova York. És complicat que puguem coincidir en projectes d'envergadura perquè cap de nosaltres podem tirar-nos tres mesos fora de casa. Més que res perquè a la tornada els fills no et reconeixen. De manera que quan vaig sentir l'Andreu promocionar el seu Nadie sabe nada vaig trucar-li a cobrament a destinació i li vaig comentar que aquella fórmula semblava perfecta per a nosaltres. El teatre ens permet fer ara dues setmanes a Barcelona. A l'octubre una a les Canàries. Madrid per Nadal... És suportable i, a més, acumules punts a la targeta Iberia.
¿Aquest Gomaespuma és molt diferent a projectes anteriors?
L'escenari és molt semblant a la ràdio: donem la nostra opinió sobre el que passa procurant parlar menys dels tipus importants i més de les coses que veritablement importen. Tot i que la intenció és bona, tampoc som tan llestos i es veu que els comentaris fan gràcia al personal.
Com ens hem repartit els papers a l'escenari?
Gomaespuma consisteix en dos tipus força diferents però complementaris que fan tot el que poden perquè el públic passi una bona estona. No importa qui sigui més brillant. Al contrari, com més brillant sigui l'altre, millor per a tothom. Jo, quan tu cantes, respiro alleujat: perquè em segueix commovent cada vegada que entones i perquè sé que tinc 5 minuts d'èxit assegurat sense moure ni un dit.
Sí, però no m'has contestat. Com ens repartim els papers?
Doncs així: el que estigui fent gràcia, que segueixi fins que deixi de fer-ne. I el que no tingui gràcia, que calli fins que se li torni a acudir alguna cosa graciosa.
Què és el més satisfactori d'aquesta gira?
El contacte amb el públic. Quan aconseguim arrencar-los un somriure, ens contagien i nosaltres ens ho passem superbé.
¿I pel que fa a la part professional, amb què et quedes?
Amb el fet que una productora de Madrid, Gomaespuma, hagi tingut l'oportunitat de traballar colze a colze amb una de Barcelona, El Terrat. Gomafuente, que és com m'agrada anomenar aquest invent, és la prova que no hi ha res millor que la col·laboració entre els humans per adonar-nos que som tots iguals.
¿Algun altre objectiu concret per a Barcelona?
Sí, fer una copa de cava i una tapa al Quim de la Boqueria i abraçar el Berto Romero, que, tot i que no ho posi al cartell, és subdirector de l'espectacle.
