CRÍTICA DE CINEMA
JOAN PONS

Love & Mercy

*** Direcció: Bill Pohlad Guió: Oren Moverman, Michael A. Lerner. 121 minuts. Estats Units (2014). Amb Paul Dano, John Cusack, Elisabeth Banks, Paul Giamatti Per a somiadors que no volen que l’estiu s’acabi mai

MN Zoom

Com I’m not there, l’estrany, molt creatiu i poc narratiu biopic que va fer Todd Haynes de Bob Dylan, Love & Mercy és una biografia musical saludablement atípica. Potser és menys atrevida, però també fuig del model caduc de relat sobre un músic de vida privada censurable que es redimeix gràcies al seu art. A partir només de dos períodes concrets de la vida de Brian Wilson, el geni creatiu de The Beach Boys, es dibuixa tant la seva vida pública com la privada. Paul Dano, que s’assembla com un germà bessó a Brian Wilson, interpreta el mestre del pop en els anys de l’obsessió artística, els primers contactes amb l’LSD i l’assassinat metafòric del pare. En aquesta part ja és molt d’agrair que un biopic inclogui més seqüències sobre maldecaps artístics que no cuites sentimentals. John Cusack, que no s’hi assembla ni d’esquena, interpreta el Wilson adult, malalt i manipulat pel psicoterapeuta. Una part més tova i ficcionada que, si bé no vola al nivell de la de Paul Dano, sí que ajuda a comprendre per què Brian Wilson, durant molts anys, no hi era tot. |