MÚSICA
BORJA DUÑÓ AIXERCH

Love of Lesbian “Hem obert una porta que és difícil de tancar”

'Miralls i miratges' és la gira de teatres en què s’han embarcat els Love of Lesbian abans de parar de tocar durant tot el 2015 per preparar un nou disc. En parlem amb el seu cantant, Santi Balmes

Com és que heu decidit fer una gira de teatres?

Ja feia temps que volíem provar nous formats, però no trobàvem la persona que pogués comandar tot això fins que vam anar a veure el Guillem Albà al Coliseum i vam veure que treballava amb uns mitjans molt minimalistes, que era el que buscàvem. No volíem la superproducció d’un musical i, al cap i a la fi, el que fem és un concert teatralitzat. No és que segueixi un argument, però sí que hi ha simbolismes, una mena d’habitació, de magatzem de records, fet amb capses de cartró que es van obrint i que després es converteixen en una ciutat. Per això hem agafat el repertori més biogràfic, més sentimental, més nostàlgic.

Per què aquest to més íntim?

Aquest estiu vam fer un espectacle per a festivals en què vam eliminar les cançons més melancòliques perquè fossin 55 minuts absolutament desbarrats, hilarants, amb molts hits. Era la nostra part més irreverent i gamberra. I ara, a la tardor, volíem explorar el nostre vessant una mica més màgic, més poètic, en què hi ha les cançons que han emocionat més la gent. No hi ha hits com Club de fans de John Boy, però sí cançons que han emocionat més la gent, com Me llaman Octubre, 2009. Voy a romper las ventanas, Domingo astromántico... Són temes que havíem anat eliminant perquè als festivals, a segons quina hora, el que la gent vol són beats i més beats.

Quina importància té la part escènica?

El Guillem Albà i el Blai Rodríguez aporten un embolcall màgic amb un material, el cartó, que a mi m’agrada molt perquè no és gens noble però es transforma en coses realment acollonants. També hi ha titelles, ombres xineses i tot un simbolisme molt delicat. Els que eren una mica escèptics han sortit dient: “Valia la pena veure-ho”.

¿Estàveu cansats de la vostra part més còmica i festiva?

No, no és perquè estiguem cansats d’aquest repertori. Pensa que l’any que ve no tocarem a l’Estat i volíem marxar d’una manera més poètica. Crec que el fan ho està agraint perquè feia temps que no veia tota aquesta part de Love of Lesbian. És una bona manera de dir: “Ens tornem a veure el 2016”.

¿Aquest espectacle marca un punt d’inflexió en la carrera de Love of Lesbian?

Hem obert una porta que ja és bastant difícil de tancar. De vegades quan toques davant de tantes persones, si et despistes, acabes allunyant-te molt del que vol la gent, i jo penso que el públic vol sentir-se una mica mimat i això fa que tinguis ganes de tornar a establir una relació molt íntima amb la persona que et segueix.

¿Us posareu a treballar en el nou disc amb un estat d’ànim diferent?

Nosaltres sempre intentem començar de zero, però al final tens un ADN que fa que qualsevol canvi propiciat per les experiències que has tingut la gent sempre l’acabi percebent, simplement, com el següent disc de Love of Lesbian.

Creus que heu triomfat com a grup?

Personalment, sí. Des d’un punt de vista molt existencial, sí, perquè el que hem viscut fins ara ha sigut molt maco i perquè sempre hem fet les coses de l’única manera que sabem fer-les. Quan no estàvem de moda, quan ho hem estat i quan ja no ho estiguem. Cada vegada que veus algú que s’ha tatuat una lletra del grup, és molt fort... Hem assolit cotes que estan molt per sobre de les nostres expectatives, però tampoc hem perdut el nord, i això és el que més m’agrada.


Love of Lesbian: ‘Miratges i miralls’
24/10 (Kursaal, Manresa), 25/10 (Centre Cultural Terrassa), 31/10 (Teatre Auditori de Granollers), 1/11 (Auditori de Girona), 4/12 (L’Auditori, Barcelona)