Louie T5

La cinquena temporada de Louie s’inaugura amb un acudit més que gastat: el protagonista, en plena sessió de psicoanàlisi, s’adona que fins i tot el terapeuta s’avorreix amb ell. Aquesta constatació marca el to dels nous capítols en una sèrie que es caracteritza perquè canvia de tema més d’un cop en un mateix episodi. El Louie se sent quasi sempre desplaçat o ignorat, com quan la responsable d’una botiga el considera un client que es pot menystenir amb un argumentari tan impecable com implacable. I quan no és ell, el Louie troba algun altre personatge encara més marginal. En un episodi, intenta convèncer un jove humorista que no triomfarà mai. En un altre, surt de festa amb un excunyat, personificació del patetisme humà, un personatge que provoca rebuig i compassió alhora. El malestar inconscient del Louie pren forma de metaficció onírica en el cinquè capítol, un dels més agosarats estructuralment, en què el protagonista no para de ficar-se en un malson dins d’un altre malson... També s’agraeix en aquesta temporada la presència habitual com a guionista i personatge de Pamela Adlon, contrapunt perfecte per al Louie, amb qui protagonitza una de les escenes de sexe més estranyes de la ficció televisiva contemporània. |