Crítica de cinema
TONI VALL

Los últimos días

Direcció i guió: Àlex Pastor, David Pastor. 98 minuts. Espanya (2013).Amb Quim Gutiérrez, José Coronado, Marta Etura, Leticia Dolera.

Los últimos días Zoom

La Caça de Bruixes i el maccarthisme van motivar films parabòlics sobre l'enemic a l'ombra i l'amenaça oculta: Sol davant el perill i El missatger de la por , per exemple. El trauma del Vietnam sumat a la crisi del petroli del 1973 va encendre la moda del cinema de catàstrofes dels 70: Aeroport 77 , Terratrèmol , El colós en flames , L'eixam ... I ara -de fet, ja fa uns quants anys- el cinema apocalíptic està de moda. Els motius? La crisi, la desconfiança, la desafecció... I la por, sí, la por.

El cas és que els germans Àlex i David Pastor, hàbils artesans del cinema de gènere, reincideixen en el que ja havien apuntat amb Infectats però ara tenen la gentilesa de portar-nos el caos a casa. Los últimos días retrata un món assotat per l'agorafòbia -ningú que surt al carrer sobreviu- i situa l'acció en una Barcelona de carrers deserts i vida subterrània on tothom sobreviu com pot.

Els Pastor juguen amb talent amb la narració i el flashback , construeixen una ficció de robust esquelet formal, de factura quasi sempre impecable -a l'escena de l'ós es veu bastant el truc-, que poques coses té a envejar a un blockbuster americà. Saben crear imatges poderoses i la seva capacitat per a l'evocació immediata és molt suggeridora.

Si bé el guió té un parell d'arbitrarietats una mica grolleres i el final, precipitat i new age -l'hortet idíl·lic-, és manifestament millorable i no deixa una sensació d'aquelles per recordar, Los últimos días és una estimulant llambregada d'escepticisme, molt més desencantada i irònica que aquells sarcasmes monàrquics pel broc gros d'altres (intocables) directors.