CRÍTICA DE CINEMA
PAULA A. RUIZ

Los juegos del hambre: Sinsajo 1

**** Direcció: Francis Lawrence Guió: Danny Strong. 125 minuts. EUA (2014). Amb Jennifer Lawrence, Josh Hutcherson, Julianne Moore. Per a qui cregui que encara està tot per dir en la ciència-ficció distòpica

La revolució és un moviment que neix en les entranyes de la Terra -així ho hem vist en pel·lícules tan dispars com La jetée (Chris Marker, 1962), Matrix (Andy i Lana Wachowski, 1999) i City of Ember (Gil Kenan, 2003)- i la rereguarda subterrània necessita una llum per poder-hi veure enmig de l’ombra. A Los juegos del hambre: Sinsajo 1, és Katniss Everdeen (Jennifer Lawrence) qui ha d’interpretar aquest paper de llibertat guiant el poble, tot i que, després d’haver trencat l’estructura que sostenia l’espectacle dels terribles jocs on va participar als anteriors films, la Katniss no s’ha alliberat i a Sinsajo 1 domina la sensació de depressió que s’esdevé en perdre una batalla. No hi ha escenes d’acció i el survival s’ha transformat ara en un joc psicològic entre la protagonista i el president Snow (Donald Sutherland), en un estira-i-arronsa de ritme estrany, molts temps morts i imatges sobre la buidor i el deliri. Orwelliana i desassossegant, aquesta tercera entrega és el pas ferm d’una franquícia cada cop menys juvenil.