Estel Solé entrevista Lita Bosch
Estel Solé és poeta, dramaturga i actriu de 'La Riera'. Ella i la fotògrafa Lita Bosch han col·laborat en l'exposició 'Materia fugaz' a Espacio Visible (Bcn, fins el 30/3)
E.S. |Quin és el tret diferencial de la teva fotografia?
L. B. |No utilitzo mai el flaix a l'estudi, faig servir llum contínua. En els meus retrats busco trobar l'element estàtic, tornar a la fotografia de principis del segle XX. M'interessa que el subjecte deixi d'intentar controlar-se. Vull que estigui incòmode en la quietud. Si es manté immòbil en una postura, la fotografia ensenya un estat d'ànim, un pensament, més que un rostre. Intento capturar-ne l'aura.
Els teus retrats tenen un estil molt pictòric. ¿És un element que ha sorgit de manera conscient o inconscient?
Conscient i inconscient. Dedico força temps a buscar referents i els tinc sempre molt presents. Imatges que em captiven i referents fotogràfics, pictòrics i d'il·lustració. Suposo que alguns retrats són el resultat de la barreja de totes aquestes imatges.
Quins fotògrafs t'inspiren?
Julia Hetta en digital i Mark Peckmezian en analògic. Ella, per la delicadesa de les seves imatges, la llum difusa i els decorats pictòrics. Ell, perquè és un rebel.
¿Ets defensora o detractora del Photoshop?
Defensora. El Photoshop no deixa de ser una eina de retoc que simula les mateixes tècniques que es feien servir al laboratori al segle XX. És cert que sovint se n'abusa i es fan autèntics desastres. És un programa molt complex, amb moltes possibilitats.
¿Prefereixes la perfecció o la imperfecció, en una foto?
No crec que existeixi la perfecció, o com a mínim m'agrada pensar que en l'art és impossible d'aconseguir-la. Tendeixo a buscar la perfecció dins la meva pròpia imperfecció. Sóc exigent amb els estils dels meus retrats. En digital puc estar dies retocant una foto i no arribar mai a acabar-la. En analògic tot depèn del revelat; de vegades tens molta emoció en un instant que vas capturar fa un mes, en recordes tots els detalls, i quan la veus en paper guardes la foto en un calaix sense aconseguir que et faci sentir res. Al laboratori m'agrada embrutar-me els dits de químics i deixar les meves ditades a les còpies.
Com t'afecta la crisi?
He hagut de renunciar a moltes coses. Després de mesos buscant feina de qualsevol cosa sense rebre cap trucada, vaig tornar al poble. Vaig perdre la meva independència, però em dedico a temps complet al que m'apassiona. He acceptat que he de seguir endavant amb les eines i el material que tinc, sense poder comprar-ne de més bons. En part és bo, m'ajuda a esprémer al màxim totes les possibilitats del meu equip.
