Lita Bosch entrevista Estel Solé

Estel Solé és poeta, dramaturga i actriu de 'La Riera'. Ella i la fotògrafa Lita Bosch han col·laborat en l'exposició 'Materia fugaz' a Espacio Visible (Barcelona, fins al 30/3)

Lita Bosch Estel Solé Entrevista Zoom

L. B. |Acabes de publicar el teu segon llibre, Si uneixes tots els punts (Galerada), amb il·lustracions de Paula Bonet. Per què hauríem de llegir-lo?

E. S. | Escric més des de l'emoció que des de la correcció lingüística. Hi ha poemes punyents, irònics, divertits, autobiogràfics i dolços. Un batibull de sensacions en les quals potser algú s'hi pot identificar. Senzillament, espero que el lector senti que no ha perdut el temps llegint-los.

De què parlen?

Parlo molt del fracàs i de l'error com a condició humana. De la necessitat de revisar-se. Tornar sovint a la infància, és allà on es gesta tot. M'agrada buscar l'origen dels trets del meu caràcter. No entenc la vida sense sentit de l'humor i, per tant, la meva poesia sol tenir un to irònic.

Em sorprèn positivament que molts joves siguin fans de la teva poesia. Què et fa sentir això?

És esperançador veure que la gent jove s'interessa per un gènere tan marginat com la poesia. És imprescindible la connexió amb el lector. No escric per als que em llegiran, però sí pensant que em llegiran. Crec que de vegades es confon dificultat amb qualitat ,i quan és així el gènere es fa difícil per als que no acostumen a llegir poesia.

Has escrit l'obra Animals de companyia , que s'entrenarà aviat. Com ha estat aquest procés?

Em feia pànic escriure teatre. Ho trobo molt complicat. Després d'assajar a partir d'improvisacions amb actors, em vaig tancar a escriure i d'aquí en va sortir l'obra Animals de companyia . Parla de la mentida d'un grup d'amics per protegir un dels personatges. Potser la sinceritat està sobrevalorada.

¿Creus que els joves creadors d'aquest país ho tenen fàcil?

Gens. Ens estem perdent el talent de molts joves que intenten fer-se un lloc, sobretot en el camp de la poesia. Crec que falten caçatalents . Pel que fa a la poesia, se'n fa molt poca difusió. Les revistes de tendències solen parlar de moda, de música i de disseny, però rarament de poetes. I és una llàstima, perquè els joves poetes no es poden donar a conèixer.

Hi ha la creença que la poesia és un gènere tancat i avorrit. ¿Em podries convèncer que això no és així?

Vés a la secció de poesia de qualsevol llibreria i compra un llibre d'Anna Gual, de Silvie Rothkovic, de Gemma Gorga, de Mireia Calafell, d'Àngels Gregori, d'Albert Forns, de Luis García Montero o de Josep M. Rodríguez, entre molts d'altres. Apunta aquestes recomanacions i deixaràs de pensar que la poesia és avorrida. De fet, te'n faràs seguidor.