CRÍTICA DE CINEMA
MANU YÁÑEZ

L'escuma dels dies

*** Direcció: Michel Gondry Guió: Luc Bossi (novel·la de Boris Vian) 125 minuts. França (2013)Amb Romain Duris, Audrey Tautou, Gad Elmaleh, Omar Sy, Aïssa Maïga i Charlotte Lebon.

Michel Gondry és un autor singular. La seva trajectòria audiovisual cotitza com una de les més personals del segle XXI, i alhora les seves millors obres han sorgit d'esforços col·laboratius. Així s'ha d'entendre la seva simbiosi amb l'estètica de músics com Björk o The White Stripes, i la seva compenetració amb l'univers neuròtic de Charlie Kaufman, el guionista de Human nature i Oblida't de mi!

Sense aquests companys de viatge, Gondry ha tendit a mostrar-se perdut en la seva pròpia lleugeresa, sobrat de recursos, però mancat d'idees de pes. En aquest sentit, la seva adaptació de L'escuma del temps , la novel·la de Boris Vian, prometia dotar de significat la terrisseria audiovisual del director; i cal dir que l'invent ha donat els seus fruits. Gràcies a l'impuls existencialista de l'obra de Vian, Gondry explora seriosament el rerefons melancòlic del seu cinema, malgrat que el gust per la sàtira efervescent i l'excés de barroquisme funcionen com lloses infranquejables.

A l'impetuós inici de L'escuma dels dies hi trobem un moment revelador. El personatge interpretat per Romain Duris intenta utilitzar un sofisticat telescopi que, mitjançant un complex laberint de mecanismes, permet albirar qualsevol indret de París. Frustrat pels discrets resultats obtinguts per l'intricat artefacte, el personatge exclama: "Tota aquesta tecnologia per veure només un reflex?!" A Michel Gondry se li podria fer una pregunta semblant en relació al seu nou film: ¿era necessària tanta parafernàlia audiovisual per explicar la dolça i trista història del Colin (Duris) i la Chloe (Audrey Tautou)?