MÚSICA
BORJA DUÑÓ AIXERCH

«L’equivalent a l’Audrey Hepburn era la Lola Flores cantant l’‘Ay, pena, penita, pena’»

Els seguidors de Maria Rodés no es podien imaginar un gir més sorprenent en la seva trajectòria, i és que al seu nou treball, 'Maria canta copla' (2014), Rodés s'atreveix a endinsar-se en la 'copla' espanyola, un gènere a priori molt allunyat del seu univers 'indie'. Avui presenta el disc al cicle BandAutors

Maria Rodés. / JORDI MUSQUERA Zoom

D’on surt la idea de cantar copla espanyola?

Fa uns anys volia fer un disc de cançons antigues que s’haguessin fet conegudes a través del cinema, com el Moon river o Que sera, sera. Però després vaig voler trobar cançons d’una tradició més pròxima i, investigant en pel·lícules antigues, vaig anar a parar a la copla. Em vaig adonar que moltes coplas es feien precisament per a pel·lícules i moltes es van fer conegudes gràcies al cinema. Diguem que l’equivalent a l’Audrey Hepburn era la Lola Flores cantant l’ Ay, pena, penita, pena.

Vas veure moltes pel·lícules?

Bàsicament mirava escenes on apareixia la cantant-actriu interpretant Ay, pena, penita, pena o El día que nací yo. Em vaig començar a engrescar amb la idea, perquè estèticament és una música que em queda molt lluny i em va semblar un repte quedar-me amb l’essència de les cançons.

¿Les havies sentit ni que fos de petita, per televisió?

No, era una total ignorant del gènere. Algunes sí que em sonaven, però molt poc.

¿Has escoltat altres artistes que han reivindicat la copla, com Miguel Poveda, Concha Buika o Martirio?

No els tenia escoltats, ha estat a posteriori que he vist que hi ha molta gent que ho fa.

¿Quin criteri has seguit per triar el repertori?

En primer lloc, que les cançons tinguessin lletres que jo pogués cantar sense que em resultessin massa estranyes. Per exemple, he intentat que no fessin referència a un folklore del qual jo em sento molt llunyana, com els toros. Després, que les melodies anessin bé amb la meva veu i, finalment, que fossin variades.

De quina manera t’has fet teves aquestes cançons?

Quan vaig afrontar aquest projecte m’estava intentant allunyar de la meva tendència dramàtica a utilitzar la pena o la frustració com a font d’inspiració i a recrear-m’hi. Volia fugir d’aquest recurs compositiu i justament he anat a parar a un gènere que és això portat al límit. Però sento un vincle amb aquestes cançons i això em reconcilia amb aquesta manera de compondre. Molts gèneres populars han begut d’aquests sentiments per fer cançons.

Tu fas una interpretació més continguda que les de, posem per cas, Marifé de Triana.

Potser ara exagerar tant no està tant de moda, però la idea era justament dur les cançons al meu terreny, un terreny més íntim, i no al contrari. I encara que volgués no podria cantar com ho feien elles.

¿ Maria canta copla és un parèntesi en la teva trajectòria o una mostra de què pots arribar a provar en un futur?

Ara ho veig com un projecte a part, perquè no són composicions meves. Aquí com a autora m’he aparcat. Però no sé si el pròxim disc seguirà la línia de Sueño triangular (2012) o faré electrònica dubstep! [Riu.]

¿ Convergència i Unió (2013), el disc que vas fer amb Ramon Rodríguez (The New Raemon) i Martí Sales (Els Surfing Sirles), va ser una cosa puntual o pot tenir continuïtat?

Ha estat una cosa puntual. Tot i que podria ser que més endavant decidíssim fer un altre disc, de moment la idea no hi és.

Com seran els concerts?

Alternarem coplas i cançons dels meus altres discos. En realitat el format no canvia gaire respecte a Sueño triangular.


MARIA RODÉS

Cicle BandAutors

Petit Palau (Barcelona)

Divendres 14. 21 h. 12€