CINEMA
XAVI SERRA

L'enigma Rodríguez

El documental 'Searching for sugar man' desvela la increïble història de Rodriguez, un cantautor fracassat de Detroit que, sense saber-ho, era un ídol de masses a Sud-àfrica

sugar Zoom

És un dels documentals de l'any. S'han prostrat als seus peus el públic i els jurats dels festivals de Sundance, Amsterdam i l'In-Edit, ha guanyat el BAFTA al millor documental i està nominat a l'Oscar de la categoria. Searching for sugar man és un d'aquells documentals que sorgeixen molt de tant en tant i que no només convencen, sinó que enamoren.

L'origen de la pel·lícula es remunta a uns anys enrere, quan Malik Bendjelloul, un jove realitzador suec de viatge per Sud-àfrica a la recerca d'històries, va entrar en una botiga de discos de Ciutat del Cap. "L'encarregat em va explicar la història més increïble que havia sentit en tota la vida", recorda Bendjelloul. El protagonista era Sixto Rodriguez, un cantautor de Detroit de principis dels 70, un Dylan hispà amb una veu fenomenal i un parell de discos magnífics que malgrat els bons auguris i un grapat de cançons amb fusta de clàssics, no va vendre ni un sol disc i va abandonar el món de la música per fer de paleta a la construcció. Fi de la història? Ni parlar-ne. Només és el principi.

A mitjans dels anys 70, per algun misteriós atzar, els discos de Rodríguez van arribar a Sud-àfrica i van començar a gaudir de l'èxit que no havien tingut als Estats Units. "Rodriguez es va convertir en la veu de la llibertat en una època en què a Sud-àfrica la llibertat era un concepte molt distant -explica el director-. La societat de l'apartheid era extremament opressiva, molt semblant a l'Alemanya nazi. Però, per alguna raó, Rodriguez va començar a sonar a la ràdio i, per a molta gent, va suposar el descobriment de la música amb discurs subversiu".

UNA DESCOBERTA INESPERADA

Rodriguez, completament aliè a l'èxit de la seva música a Sud-àfrica, continuava fent la seva vida a Detroit mentre al país africà s'escampava el rumor que el cantant s'havia suïcidat en un dels seus concerts i se'n consolidava l'aura mítica. Però a principis dels 90, un parell de musicòlegs van començar a seguir la pista de Rodriguez. Un d'ells era, precisament, l'encarregat de la botiga de discos de Ciutat del Cap. "A Sud-àfrica, Rodriguez era un artista tan famós i tan mort com Jimi Hendrix -diu Bendjelloul-, així que imagina't que ets un fan de Hendrix que vol comprovar si realment va morir com tothom diu que va morir i descobreixes que Hendrix viu en un cau de rates a Detroit, treballant a la construcció i que ni tan sols sap que és famós. Doncs això va passar amb Rodriguez".

En conèixer la història -que encara té algun gir amagat-, Bendjelloul es va entusiasmar amb la idea de portar-la a la pantalla. "Vaig decidir explicar-la tal com la vaig sentir per primera vegada, com la història de dos detectius a la recerca d'una superestrella morta", afirma el director, que a Searching for sugar man utilitza estratègies de la ficció i subministra les dades amb comptagotes, de manera que el film funciona com un thriller apassionant explicant alhora una recerca detectivesca i el descobriment d'un artista oblidat pel temps, amb el teló de fons de la lluita contra l'apartheid. Una història tan increïble que, per moments, cal pessigar-se per creure que no es tracta d'un fake .

LA FIGURA ESMUNYEDISSA

Però si el documental funciona de manera tan exacta no és tan sols per la seva inversemblant història, sinó per l'esmunyedissa figura del protagonista. "Tothom em va dir que seria impossible convertir Rodriguez en un personatge del film -explica el director-. Fins i tot els seus amics de Detroit el descriuen com un enigma. Quan el vaig conèixer, em va semblar tan misteriós com amable. Vam xerrar durant hores, però quan m'aixecava per engegar la càmera, ell trobava alguna excusa per no gravar. Al final vaig comprendre que els enigmes de Rodriguez eren part de l'encant de la història. En el cinema, els misteris sempre són benvinguts".

Així, l'aparició de Sixto Rodriguez al final de Searching for sugar man, en comptes de respostes, dóna peu a noves preguntes, com ara per què viu encara avui dia en condicions miserables. "Rodriguez no consumeix gaire -respon el director del film-. Sempre diu que s'ha de viure per sota dels mitjans que tens. Per ell, l'autèntica llibertat és no necessitar gaire. Tothom diu que necessita diners per comprar llibertat, però potser la llibertat és gratis".

RESURRECCIÓ ARTÍSTICA

L'èxit internacional del film ha tingut un efecte inesperat: la reactivació de la carrera de Rodriguez. Aquest estiu el músic abandonarà la retirada i sortirà de gira per tocar als tres festivals més importants del món: Coachella, Glastonbury i el Primavera Sound, un desenllaç que Bendjelloul qualifica de "surrealista". Al director no li preocupa, però, que la notorietat recent de Rodriguez invalidi alguns dels girs inesperats amb què juga la pel·lícula. "Al principi em preocupava, però m'he adonat que no importa el que sàpigues d'ell. Algunes parts són més potents si no saps res abans, però també passa el contrari: si coneixes la història, gaudeixes més d'altres parts".