CRÍTICA DE CINEMA
MANU YÁÑEZ

Las flores de la guerra

Las flores de la guerra Zoom

Direcció: Zhang Yimou. Guió: Liu Heng. 146 minuts. Xina (2011).Amb Christian Bale, Ni Ni, Xinyi Zhang, Shigeo Kobayashi, Atsurô Watabe.

Al llarg de la seva extensa trajectòria, el xinès Zhang Yimou ha sabut moure's amb desimboltura i un cert oportunisme entre els relats intimistes de caràcter realista i les grandiloqüents odes a l'estilització (va dirigir la cerimònia d'inauguració del Jocs Olímpics de Pequín). Un xoc de registres del qual sorgeix l'extenuant Las flores de la guerra , adaptació de la novel·la de Geling Yan en què es retraten amb cruesa i un preciosisme desconcertant els horrors de l'ocupació japonesa de Nanking l'any 1937, un episodi abordat recentment per la superior Ciutat de vida i mort , de Lu Chuan. Com a L'últim samurai o Set anys al Tibet , som davant la història d'un occidental que aprèn el valor del compromís en terres orientals, un home interpretat per Christian Bale, que torna a la Xina ocupada per forces japoneses més de dues dècades després del seu paper a L'Imperi del Sol . I, de fet, la connexió no sembla casual, ja que la visió del sacrifici i l'heroisme que ofereix Las flores de la guerra fa pensar en la cara més sentimentalista i afectada del cinema bèl·lic de Steven Spielberg.