ESCENES
BELÉN GINART

Laia Pellejà: “Volem fer teatre per a gent no acostumada a veure teatre”

Sempre havia volgut actuar i fa cinc anys va fundar Descartable Teatre amb Daniel J. Meyer. Comencen a agafar impuls. Però l’abisme de l’ofici l’omple de dubtes: ¿Actriu o mestra de música?

Laia Pellejà “Volem fer teatre per a gent no acostumada a veure teatre” Zoom

Descartable Teatre ja comença a tenir un recorregut…

La vam fundar el 2011 amb el Daniel J. Meyer i el Toni Martínez, que després va marxar. Havíem coincidit a l’escola Eòlia; el Dani escrivia textos i vam decidir ajuntar-nos per fer un projecte en què crèiem molt i vam anar fent diferents obres, entre elles peces de microteatre.

Ara torneu a ser tres.

La Cristina Ferrer s’ha incorporat a Descartable en les tasques de producció, i la companyia s’ha anat fent sòlida. Vam estrenar Fusells a l’Almeria, que es representa fins al diumenge 13 de març i ha anat molt bé, i ara presentem Abans.

Quin tipus de teatre volíeu fer quan vau crear la companyia?

Des de l’inici teníem clar que volíem fer teatre per a gent que no estigués acostumada a veure teatre. Això vol dir fer un teatre que entri molt, i per aconseguir-ho utilitzem recursos com la música i les projeccions a la recerca d’un llenguatge molt visual i de sensacions.

I pel que fa als temes?

El Dani és l’autor de la majoria dels textos, a més de dirigir-los. Mai ens plantegem d’entrada de quin tema concret volem parlar, però sí que ens agrada tractar temes en els quals tothom es pugui sentir reflectit.

Què té de tot això Abans, l’obra que ara presenteu al Maldà?

Aquí hi ha música en directe, jo toco el violí, però aquesta obra precisament és supersenzilla de fer i de moure.

A l’obra només hi ha dos personatges, el Marc i tu, dos germans separats per les circumstàncies.

Sí. És una obra sobre els vincles familiars i sobre els diferents camins que es poden prendre davant uns fets determinats.

Quins són aquests fets?

La Laia, el meu personatge, explica al públic els fets que l’han portat a viure al carrer. Ella era una noia normal, sortia, estudiava, però la mare es va quedar sense feina, el pare va morir, tot es va precipitar i ella va decidir intentar tirar endavant. Hi havia una hipoteca, moltes càrregues, i va acabar al carrer però sense rendir-se ni perdre mai la dignitat. No és una obra sobre la indigència, i és trista però també et fa somriure.

I el germà?

El Marc va decidir marxar a Escòcia per intentar començar de nou des de zero. Ara té una nova vida, nous amics, tot i que no li ha sigut fàcil. Trencar amb tot significava també trencar amb la germana, no li va voler donar ni el seu nou contacte. Però sovint la recorda perquè és l’única família que li queda i no és tan fàcil trencar els vincles.

Heu escollit fer-la en un espai singular, els passadissos de les Galeries Maldà i un local on només caben 30 persones.

Sí. L’obra necessita molt la proximitat del públic. L’hem treballat molt des de nosaltres, els personatges es diuen com nosaltres. El Dani la va escriure com si el que li passa al personatge m’hagués passat a mi. I això fa que l’emoció hagi de ser molt sincera.

L’obra té un punt solidari.

Sí, demanem al públic que porti roba per donar i la deixi en uns contenidors destinats a Roba Amiga i Humana. Això té a veure amb els orígens del text. Fa un any i mig el Dani es va traslladar i vaig anar a ajudar-lo amb la mudança. Mentre portàvem bosses de roba al Punt Verd se’ns van anar acostant cinc o sis persones que no tenien l’aparença de ser necessitades, ens demanaven la roba i es barallaven entre ells. Ens va impactar molt.

I com va acabar això en un text teatral?

Dies després, vaig demanar al Dani que m’escrivís un monòleg amb un rerefons feliç, i com que estava impactat pel que ens havia passat em va escriure un monòleg sobre una noia que viu al carrer. Es deia Jo abans sortia més. El vaig representar en cases particulars i en una bodega i s’ha acabat inserint en Abans.

És fàcil avui viure del teatre?

No. Sempre ha sigut difícil. Jo només he viscut del teatre durant un any, després sempre ve l’abisme. De petita sempre deia que volia ser actriu o violinista, vaig estudiar interpretació i també magisteri musical, i ara dono classes i tinc un projecte de música per a nadons. He descobert que m’agrada molt.

Deixaràs d’actuar?

No ho sé. És això que et deia de l’abisme, i aquesta altra faceta també m’agrada molt. Estic en un moment de prendre decisions. Però Abans és una obra molt especial i m’agradaria que tingués molt recorregut. |

‘Abans’, de la companyia Descartable Teatre. Dramatúrgia i direcció de Daniel J. Meyer. Intèrprets: Laia Pellejà i Marc Pociello El Maldà (Barcelona). Fins al 20 de març