CINEMA
XAVI SERRA

L'últim misteri de Soderbergh

Jude Law i Rooney Mara protagonitzen 'Efectos secundarios', el 'thriller' amb què el nord-americà diu adéu al cinema Jude Law i Rooney Mara protagonitzen 'Efectos secundarios', el 'thriller' amb què el nord-americà diu adéu al cinema

Jude Law protagonitza 'Efectos secundarios' / EONE FILMS Zoom

Steven Soderbergh sempre ha tingut un problema, un maldecap que la resta de directors matarien per tenir: haver guanyat la Palma d'Or del Festival de Canes amb la primera pel·lícula. Era el 1989 i el cineasta tocava el cel amb només 26 anys gràcies a Sexe, mentides i cintes de vídeo . El moment marca el tret de sortida de la dècada dels 90 en el cinema nord-americà i el començament de la introducció de l'etiqueta cinema indie en el lèxic cinèfil habitual. Però per al jove Soderbergh tot es resumia de la següent manera: "A partir d'ara, no puc fer una altra cosa que anar a pitjor".

Ja ha passat gairebé un quart de segle i la profecia no s'ha acomplert. Després d'uns inicis erràtics, amb relliscades com Kafka o The underneath , el d'Atlanta s'ha consolidat en un dels grans directors de la seva generació. Un ritme frenètic de treball -29 llargmetratges en 24 anys!- ha fet que els films de Soderbergh no arribin precedits de l'expectació que generen, per exemple, els de Paul Thomas Anderson o Quentin Tarantino, però té un prestigi a prova de bombes. I sobretot ha demostrat repetidament que, de la seva generació, és qui ha sabut transitar millor entre l' indie i el mainstream , posant sovint el seu talent al servei de Hollywood i girant-li l'esquena quan el cos li demanava projectes més petits i arriscats.

No en va, Soderbergh és fill del New Hollywood, la generació que a la dècada dels 70 va prendre per assalt la indústria per imposar-hi la llei del cinema d'autor. Treballar d'esquena al públic no fa per a un director com ell, que en alguna ocasió va confessar que un dels seus objectius era "dignificar el cinema comercial nord-americà". I en aquest sentit no ha tingut problemes per dirigir -i molt bé- Julia Roberts a Erin Brockovich o George Clooney a Un embolic molt perillós o la saga Ocean's eleven , aportant sempre interessants idees narratives i un look deutor del cinema dels 70 i esprement a fons el suc interpretatiu de les estrelles.

UN LABERINT DE FALSEDATS

A Efectos secundarios , el seu últim treball, Soderbergh s'hi aplica de valent a dignificar el thriller de suspens, un gènere en els últims temps maltractat pel cinema comercial nord-americà. Sense alterar els ingredients de la recepta hitchcockiana -sexe, crim i un fals culpable- i amb una narració freda, a estones fins i tot gèlida, el director condueix l'espectador per un laberint d'aparences i falsedats al voltant dels efectes que provoca en una dona deprimida (Rooney Mara, pertorbada i pertorbadora) un antidepressiu experimental que li administra un nou psiquiatra (Jude Law).

El film és la culminació de l'última etapa de la carrera de Soderbergh, la que arrenca amb el thriller apocalíptic Contagio -que com Efectos secundarios també oferia una visió molt inquietant de la indústria farmacèutica- i continua amb divertiments com Indomable o Magic Mike . Soderbergh va arribar a la conclusió -i així ho va fer saber en la penúltima edició de la Berlinale- que "el món no necessitava un altre dels seus treballs seriosos". Així, en aquests treballs no hi ha rastre de transcendència o ambició sinó una clara vocació d'explotar les qualitats naturals dels intèrprets i treballar en el marc de gèneres aparentment menors.

I si veure un director de primera remenant els codis del cinema d'acció o del thriller no fos prou atractiu, Efectos secundarios compta amb una nòmina d'intèrprets de luxe: els ja esmentats Jude Law i Rooney Mara (la Lisbeth Salander de Millennium ) i també Catherine Zeta-Jones i Channing Tatum, que repeteix per tercera vegada consecutiva amb el director.

RETIRADA AMB TRAMPA

I amb Efectos secundarios el compte enrere de la retirada del cineasta s'ha acabat. Com s'ha cansat d'explicar a totes i cada una de les entrevistes que ha fet des que Matt Damon va xerrar-ho fa un parell d'anys, Soderbergh té previst abandonar ara la direcció cinematogràfica i dedicar-se a altres àmbits culturals com la pintura o la literatura per regenerar la seva creativitat. Abans, però, el director estrenarà el 26 de maig a l'HBO nord-americana el telefilm Behind the Candelabra , un biopic del pianista Liberace amb Michael Douglas i Matt Damon que explora la vida secreta d'un artista atemorit per la possibilitat que la seva condició homosexual sortís a la llum. Però això no és tot. El director també prepara les versions teatrals de Cleopatra i Magic Mike en forma de musicals. I la setmana passada es va saber que adaptaria a la petita pantalla la novel·la The sot-weed factor de John Barth, una paròdia de les novel·les picaresques ambientada el 1600. ¿És Soderbergh el nou Jay-Z? ¿Serà la seva una retirada amb trampa? És possible que els seus futurs projectes no s'estrenin en una sala de cinema, però no sembla probable que Soderbergh tingui cap intenció d'afluixar el ritme.


4 films per descobrir de Soderbergh

'SCHIZOPOLIS' (1996)

En una carrera amb 29 títols hi caben molts films que semblen menors però no ho són. Schizopolis és un reguitzell d'idees narratives en forma de comèdia desencaixada que Soderbergh va escriure, dirigir i protagonitzar. És potser el seu treball més experimental i espontani, tota una catarsi creativa.

'EL FALCÓ ANGLÈS' (1999)

Terence Stamp interpreta un antic lladre que viatja als Estats Units per venjar-se dels assassins de la seva filla. Soderbergh experimenta amb diferents tècniques de muntatge, trencant la continuïtat visual i sonora amb jumpcuts a l'estil de Godard. És un dels thrillers més interessants del director, intens, poderós i elegant.

'GRAY'S ANATOMY' (1996)

No, Soderbergh no va dirigir cap episodi de la famosa sèrie. Es tracta de la dramatització d'un monòleg de l'escriptor Spalding Gray, que relata els seus intents d'evitar la cirurgia ocular a través de medicines alternatives. El 2010, Sodergergh va dedicar-li el documental And everything is going fine .

'BUBBLE' (2005)

Tot just després de treballar amb la flor i nata de Hollywood a Ocean's Twelve , Soderbergh recupera el pols indie amb un drama criminal protagonitzat per tres obrers d'una fàbrica decadent del Midwest que interpreten actors no professionals. L'experiment va ser pioner en la distribució simultània en sales, DVD i VOD.