OBLADI-OBLADA

Kyle Pellet: Art 1 - Vandalisme 0

Si no pogués dibuixar, robaria bancs o botigues de conveniència

Per veure la imatge ampliada en PDF cliqueu-hi al damunt Zoom

Il·lustrador, dissenyador d’experiències i ARTISTA per necessitat = si no pogués dibuixar, robaria bancs o botigues de conveniència. A la vida, el que també necessita és fer esport, escoltar pop dels 90 i compartir acudits dolentíssims. Caos ordenat, color a dojo, i MOLT d’humor gens trivial. Viu on va néixer (San José, Califòrnia) i fa el que sempre ha fet: dibuixar. Per a ell, el més important és ser accessible al públic i poder transmetre ‒en tot el que fa‒ l’esperit de descobriment. = Ment incansable, ànima imparable. És més de nit que de dia, de grans ciutats que de poble i de relacions llargues que d’embolics d’una nit. Té por dels UFO, l’apassiona Mario Kart i abans de morir s’haurà gravat fent 100 abdominals ‒entre milions d’altres coses.

MARIO KART & MAL SERVEI
Qui ets? Ostres, molt difícil de contestar. ‘Too much’. Què t’agrada? Les bones històries, els llocs molt espaiosos, els tallats fàcils de pentinar, la música americana, Mario Kart, les textures interessants, els gossos i tot el que és efímer. Què et motiva? La impressió que hi ha una possibilitat tant per a les meves idees com per als meus valors d’influenciar ‒a nivell cultural‒ altres idees i valors. Què t’inspira? Les textures, els gossos i l’‘ephemera’. Què et fa feliç? Fer àpats deliciosos en restaurants amb mal servei. I sol.

NIT > DIA
Del que fas (belles arts, il·lustració comercial i disseny d’experiències) què prefereixes? Tot és exploració per a mi. I m’agraden i/o em deceben totes tres coses al mateix nivell. Ets més de nit o de dia? M’encanta la nit. ¿De viure en ciutats grans o petites? Les ciutats grans són les millors. ¿De tenir relacions llargues o curtes? Llargues. ¿I de triar o de deixar que la gent triï per tu? Si hi ha confiança, les dues coses em van bé per igual.

ART VS. VANDALISME
L’art t’és una necessitat? Absolutament. Robaria bancs o botigues de conveniència, o faria alguna cosa així d’indecent si no tingués la necessitat de fer art. Què més necessites fer a la vida? Exercici, ajudar la gent, pensar acudits dolents i compartir-los. ¿Sempre ha sigut tan important per a tu l’art? Sí. Recordo que seriosament que em prenia les classes de dibuix quan tenia 5 anys. Ja tenia la sensació que estava aprenent una habilitat molt poderosa. Què t’ha interessat més, sempre? Els colors, els mitjans en moviment i l’‘storytelling’.

CINEMA
Vas deixar el cinema pel dibuix. Què té que no tingui el setè art? La visió és més singular. Amb el dibuix es té una conversa amb una persona individual. Experienciar una pintura és com parlar amb una persona amb unes creences, defectes, inseguretats específiques. I al revés? El cine crec que té unes qualitats més col·lectives. És més com anar a un esdeveniment, a una fira, o ballar. El ritme és el que permet comunicar. Com és el teu estil? Informal. Què vols comunicar amb la teva feina? Sempre intento capturar l’esperit de descobriment.

RAMONES & UFO
¿T’has dibuixat mai a tu mateix? Sí. ¿Dibuixes tot el que et passa pel cap? Impossible! ¿Tens alguna obsessió creativa? Sempre busco com a font d’inspiració Jonathan Richman o Ramones. De què tens por? Dels UFO. Què és més fàcil per a tu: estimar o fer art? Haig de millorar molt en totes dues coses. Quina ha sigut la bogeria més gran que has fet per amor? Cap. D’acord: definitivament, crec que tinc més facilitats per fer art. Quina altra vida t’hauria agradat viure? La de Jack Tripper, o la del Bud de ‘Repo Man’. Una llista de coses per fer abans de morir:
1. Dissenyar la roba per a una obra de teatre, una òpera i/o ballet.
2. Aprendre com fer unes bones ‘carnitas’.
3. Gravar-me fent 100 abdominals.