Música
Cultura 19/04/2013

Kevin Johansen, doble o res

El d'Alaska presenta en directe 'Bi', un treball sobre la seva identitat dual

Borja Duñó Aixerch
2 min

A Kevin Johansen sempre li ha agradat jugar amb les paraules. Alguns dels seus discos porten títols com The Nada (2000), Sur o no sur (2002) i City zen (2005), sempre en referència a les contradiccions entre nord i sud, entre l'Amèrica Llatina i el món anglosaxó, entre la natura i la vida moderna. No és casualitat. De pare ianqui i mare argentina, Johansen va néixer en una base militar nord-americana a Fairbanks, Alaska, va créixer a Buenos Aires i va desenvolupar la seva carrera musical a Nova York. Per això, el seu últim esforç discogràfic es diu Bi (2012) i és doble.

La primera part, Jogo/Subtropicalia , "és un disc una mica més de la mare, argentí, llatinoamericà", diu Johansen. La segona, Fogo/Pop heart , amb més peces en anglès i fins i tot versions de Leonard Cohen (un Everybody knows amb aires de tango) i David Bowie (un Modern Love country-folk) , "té més a veure amb la part anglosaxona o nord-americana del pare".

GEOGRAFIA VARIABLE

La geografia viscuda situa Johansen en una posició immillorable per cultivar una cançó panamericana. De l'extrem nord del continent a l'extrem sud; del pop-rock a la tradició. I enmig, un reguitzell de ritmes i gèneres que es mesclen de mil maneres diferents: "El folklore argentí té connexions amb altres folklores regionals, ritmes com la chacarera i la zamba argentina, la milonga ... és interessant perquè hi ha molts nexes fins a Mèxic. Fins i tot la cumbia , un dels primers folklores precolombins, que ha estat molt maltractada", explica el cantautor. "Després ve la mescla amb la cultura negra, que l'enriqueix i que es nota molt en la cumbia colombiana, en la música peruana, al Brasil... i aquest sandvitx musical, petit, però molt ric, que és l'Uruguai. Els gèneres no demanen permís ni visat per anar d'una cultura a l'altra", afegeix.

D'Alaska, però, en té un record difús: "El meu pare hi va fer el servei militar perquè no volia anar al Vietnam. Per a mi també és un misteri perquè mai no hi he tornat, però espero anar-hi l'any vinent i entendre una mica per què sóc tan marcià".

El títol de la primera part de Bi , en portuguès, fa referència al joc, però també al moviment tropicalista, aquella revolta contracultural de finals dels anys 60 liderada per músics com Caetano Veloso i Gilberto Gil. Sabem què és Tropicalia, però i Subtropicalia? "És una forma d'homenatge als tropicalistes, els nostres pares generacionals. Els que tenim quaranta anys o més som els fills d'aquells pares rebels, però nosaltres cantem sobre noves llibertats", aclareix el músic.

¿Llibertats com les que estan en joc amb l'actual crisi econòmica? "A l'Argentina i a l'Amèrica Llatina les crisis i els cicles són molt més curts i més seguits. Totes les generacions coneixen tres, quatre o cinc crisis. Aquí potser és més dur perquè la gent que té 20 o 30 anys potser mai n'ha viscut cap", raona Johansen. "Penso que això és fins i tot saludable, perquè hi ha alguna cosa a la màquina que no funciona. S'està parlant molt de receptes que es repeteixen, de remeis molt efectistes, molt conservadors i que no aprofundeixen", valora.

En directe, l'acompanyarà una versió reduïda del seu grup The Nada i, com ja és habitual en les seves actuacions, projeccions de l'historietista argentí Liniers, conegut perquè és l'autor de Macanudo.

KEVIN JOHANSEN & THE NADA

+ LA SHINGA

SALA APOLO (BCN)

Divendres 19. 20 h. 25-30 euros

stats