CRÍTICA DE CINEMA
MANU YAÑEZ

Keep the lights on

**** Direcció: Ira Sachs. Guió: Ira Sachs i Mauricio Zacharias. 101 minuts. Estats Units (2012).Amb Thure Lindhardt, Zachary Booth, Julianne Nicholson, Souleymane Sy Savane i Paprika Steen.

Keep the lights on Zoom

¿Cansats de pel·lícules romàntiques que telegrafien el seu destí final des dels primers compassos? Benvinguts a la laberíntica realitat de Keep the lights on , film autobiogràfic en què Ira Sachs, reputat retratista de la comunitat gai nord-americana, examina la seva tortuosa relació de deu anys amb un jove atrapat en el pou de l'addicció al crack . Una elegíaca crònica sentimental que ofereix un perfecte equilibri entre l'objecte del relat i el rerefons, a la manera d'un Gus Van Sant o un Todd Haynes. Aquí, el context perfila de forma precisa i sintètica els hàbits i costums de la comunitat gai de Nova York de finals dels 90, mentre en primer pla es va gestant una accidentada però serena meditació sobre la desesperació que acompanya l'agonia amorosa. D'entre les virtuts d'aquest film que fa pensar en Happy together de Wong Kar-wai hi trobem l'estudi explícit -i no per això menys delicat- del lloc que ocupa el sexe en l'univers emocional i dels llaços de dependència que es generen en l'entorn d'una aflicció sentimental. Temes que s'aborden des de la perspectiva de l'Erik (un notable Thure Lindhardt), el pol més estable de la parella protagonista, que es converteix en el guia de l'espectador a través d'un relat violentament el·líptic -"els anys correran com llebres", deia el poema de W.H. Auden- en què el tronc narratiu no tapa les branques. Segur de la solidesa de la seva amarga crònica romàntica, Sachs es permet introduir petites digressions que accentuen el to melancòlic del film: penso sobretot en una excursió pel bosc que hauria fet les delícies del Jean Renoir més fluvial.