Kauwboy

Com tota bona faula sobre la pèrdua de la innocència, Kauwboy aspira a situar-nos en la cruïlla entre la tendresa inherent a l'univers infantil i l'amargor que s'intueix en l'horitzó de l'adultesa. Perseguint aquest objectiu, l'holandès Boudewijn Koole invoca referents nobles com la memorable Kes de Ken Loach -on el protagonista establia una entranyable "amistat" amb una au- o Yuki & Nina d'Hippolyte Girardot i Nobuhiro Suwa -on un complex drama familiar s'observava a través dels ulls de dues nenes-. Sobre aquestes guies narratives, Koole construeix un delicat dispositiu formal que trasllada a les imatges el xoc conceptual entre ingenuïtat (infantil) i plena consciència (adulta). Sobre un tapís de cru realisme, el director fa esclatar artificiosos brots d'innocència: escenes filmades a càmera lenta i banyades per acords de música pop. Una interessant proposta expressiva que s'acomoda perfectament a les humils pretensions del film, que només s'encalla a la seva part final, quan el relat cuinat a foc lent s'acaba emplatant amb una certa precipitació.