PLAY

‘Just business’, tot són avantatges

Manual imprescindible del perfecte artista pop (XXXV)

En la nostra professió, la competència només ens reporta problemes de tipus psicològic, d’orgull, d’autoestima, d’ego... En tots els altres nivells -lucratiu, rendiment, infraestructures, despeses- tot són avantatges. A Barcelona hi ha un ventall inesgotable de serveis per al món de l’espectacle: vehicles amb xofer, qualsevol instrument per llogar, microfonia, amplificadors de tot tipus, espais per a rodes de premsa, divulgació mediàtica, penjada de cartells, seguretat, neteja, venda i comptabilitat de tiquets i el més important de tot: públic. La proliferació d’artistes engreixa el volum de la indústria musical en tots els aspectes, com més bandes, més bones i amb més èxit hi hagi, millor per a tots, millor per a tu.

L’únic lloc que sembla que estigui disputat en el rànquing de fama entre els grups és el número 1. Del 2 per avall, ningú se’n preocupa. Una banda s’hi pot estar un any o dos o tres, i després en ve una altra, sempre és així i no té gaire més importància. De vegades ens sorprèn que grups com Jethro Tull encara estiguin de gira. Sembla que assolir l’èxit sigui el principi del final, quan, per força, un grup deixa de tenir-ne tant. També és cert que aquest pas per l’èxit el degueren percebre ells de manera molt diferent que el públic i la crítica. Aquest és el punt, sembla que les bandes que compartim un indret estiguem en una situació de guerra freda permanent. Els fans discuteixen per internet, els periodistes es fan més partidaris de l’un o de l’altre, els crítics estan a l’aguait de fer nous descobriments per desbancar els valors consolidats... Mentrestant, els grups ens dedicam a compartir taula per sopar, guitarres, tècnics, penes i altra vegada el més important: clients.

Què se li ha perdut a un pirat d’Alcoi per l’Ajuntament? Ha sentit a parlar d’un grup que està venent moltes entrades i vol que li cedeixin l’espai del gens aprofitat auditori per fer un negociet. Truca al mànager, pacta un preu o percentatge de taquilla, hi ha un intercanvi de contractes, un possible avançament, i arriba el dia. Aquest modest programador s’ha matat per omplir el teatre i l’ha omplert. Compta bitllets, treu la calculadora i ha guanyat un munt de pasta! Què farà? Li falten cames per anar a trucar ràpidament als altres grups com aquell per reservar dates. Unes bandes obrim camí cap al sud i altres cap al nord, tots en sortim beneficiats, músics, empresaris i públic... Doncs això.

BOLOCONSELL:

Quan vegis el personal de neteja no badis. Això vol dir que falta poc perquè obrin portes