CARA A CARA

Sílvia Pérez Cruz entrevista Julio Manrique

Els pròxims 30 i 31 d'octubre, Julio Manrique dirigirà Sílvia Pérez Cruz a 'Ella y yo', dins el Temporada Alta, un espectacle íntim de cançons amb l'acompanyament de la guitarra de Mario Mas i la dansa de Nathalie Labiano

Julio Manrique Sílvia Pérez Cruz Entrevista / DANIDE Zoom

S.P.C. |¿I l'art que tu cuides espanta els teus mals?
J.M. |De vegades els augmenta! Fent d'actor i director he arribat a passar molta por! I després m'he enfadat molt amb mi mateix per no saber prendre'm les coses d'una manera menys dramàtica ... però també he arribat a disfrutar moltíssim. Suposo que tot té a veure amb acceptar la fragilitat, agafar la teva por de la mà i veure què passa aleshores. Llavors els mals no sé si s'espanten, però deixen de ser els teus enemics.

Saps que em costa molt entendre què es el teatre o quina és la veritat que imita... Tu què creus que és el que no entenc? Quines són les diferències entre la música i el teatre?
No sé si l'objectiu del teatre és imitar la realitat... El teatre, com deia Shakespeare, és un mirall, sí, però un mirall que pot arribar a reflectir el que no veiem, el que s'amaga sota aquesta cosa, sovint delirant, que anomenem realitat . El teatre, més enllà dels llenguatges, dels gèneres o els estils, té la potencialitat de fer visible el que és invisible. I quan això passa, les paraules, les emocions, els cossos, els objectes, la llum, tot esdevé, d'alguna manera, música. No hi ha res més gran que la música per arribar a l'ànima de les coses. El teatre camina per carreteres secundàries, es perd en la representació de comportaments i situacions, aspira al relat, però, al capdavall, aspira també a accedir a aquest lloc secret, màgic, simple i pur... un lloc ple de música.

Quin és el paper de la teva vida on has sentit més la veritat d'aquesta feina?
Fent el Hamlet , dirigit per l'Oriol Broggi. Va ser un viatge preciós, un privilegi i un regal.

Tu que no desafines mai, t'agradaria fer un concert sencer un dia?
He, he! Ets un amor, però no és veritat que no desafini mai, ni en el sentit literal ni en el metafòric. A més, tinc el mal costum, segons em diuen a casa, de "motivar- me massa" quan m'agafa per cantar (sovint), i sembla que puc arribar a resultar una mica exasperant. O sigui que això del concert ho veig pelut.

¿Fas algun espectacle al Festival Temporda Alta?
Em sembla que serem una mica coproductors de l' Informe per a una acadèmia , el monòleg de Kafka interpretat per l'Ivan Benet, amb direcció del Xavi Ricart i amb una banda sonora original de la Sílvia Pérez Cruz. I tornaré a flipar quan, acompanyada pel Mario, sobre uns talons altíssims, davant d'un micròfon, cantis allò de "en el sendeeero de mi vida tristeee..." , mentre la Nathalie, al fons de l'escenari, es va convertint en la teva ombra...