360. Juego de destinos

El tàndem Iñárritu-Arriaga, director i guionista, ha fet molt mal al cinema contemporani. Enemics declarats després d'anys inseparables, per culpa d'ells Hollywood pensa que tot cineasta llatinoamericà que vulgui ser dins el sistema ha de realitzar com a mínim una pel·lícula d'històries creuades d'ànima new age i molta denúncia social. Així es presenta l'últim treball del brasiler Fernando Meirelles, que ha comptat amb un equip d'actors de luxe per adaptar al món hiperglobal La ronda , una peça teatral del dramaturg Arthur Schnitzler: les dues obres comencen amb una prostituta a la recerca d'un client i totes dues acaben amb aquesta mateixa prostituta guanyant la ronda al poderós, en aquest cas un mafiós. Entremig, trobem més personatges que es creuen, ho passen malament, es descobreixen a si mateixos i senten el pols de la vida, però cap d'ells aconsegueix insuflar passió al film, tan cerebral com fred. Meirelles tira de clixés per filmar el seu Babel particular, i la seva reflexió sobre els clarobscurs de la societat contemporània no convenç.