CRÍTICA DE CINEMA
EULÀLIA IGLESIAS

Joy

** Direcció: David O. Russell Guió: David O. Russell, Annie Mumolo. 124 min. EUA (2015). Amb Jennifer Lawrence, Robert De Niro, Bradley Cooper. Per a qui encara s’empassa el conte del Somni Americà

lkj Zoom

Com algunes pel·lícules de Frank Capra, Joy voldria funcionar com un conte de Nadal sobre el triomf d’una noia normal i corrent que aconsegueix aixecar una empresa a partir d’un dels seus propis invents: el pal de fregar definitiu. David O. Russell narra el somni americà com si fos la versió capitalista de la Ventafocs. A Joy tenim la noia que no para d’ocupar-se de la seva família (la seva musa Jennifer Lawrence), l’àvia que sempre ha cregut en ella, la germanastra malvada, la madrastra que se’n malfia i la fada en forma de programa de televisió que li canvia la vida a la protagonista. El director de Tres reis no aconsegueix decidir si Joy ha de ser una faula extravagant basada en un cas real (el to de conte sembla una excusa per justificar els molts forats en la versemblança del guió) o l’enèsima apologia del Somni Americà aquest cop en femení. Com passa amb els seus últims films, sota l’aparença de certa excentricitat vital i cinematogràfica Russell amaga un discurs convencional i conservador sobre el triomf d’una dona emprenedora. |