ESCENES
BELÉN GINART

Joves d’avui atrapats entre els somnis i el ‘reality’

Els Malnascuts porten a la Beckett els nous fruits del seu “gimnàs” teatral

Joves d’avui atrapats entre els somnis i el ‘reality’ / CLÀUDIA SERRAHIMA Zoom

“Un gimnàs per exercitar el múscul de l’obertura de ment i comprovar que hi ha moltes maneres de fer teatre”. Així és com Elena Martín defineix Els Malnascuts, un projecte que ella va ajudar a impulsar l’any 2013 i que ja ha donat nombrosos fruits però que, per a una part del públic, encara provoca certa confusió de conceptes. Durant les pròximes setmanes, la Sala Beckett oferirà l’espai idoni per ajudar a aclarir-los amb la presentació de tres espectacles vinculats a les diferents dimensions de la feina d’Els Malnascuts.

Tot va començar quan l’Elena Martín va tornar de fer un Erasmus a Alemanya. La va colpir veure com, allà, els joves, sense necessitat d’una formació prèvia, tenien espais per a l’experimentació teatral. I la va impactar especialment la feina del projecte P14 del Volksbühne de Berlín. El seu model la va impulsar a donar sortida a una inquietud col·lectiva que ja compartia amb altres col·legues convençuts, com ella, de la necessitat de contribuir a un canvi de model cultural, per fer-lo més plural i horitzontal, i d’explorar noves formes escèniques. Alba Sáez, Guillem Barbosa, Xavi Gamito i Anna Serrano formen amb Martín el quintet de coordinadors d’Els Malnascuts, un grup jove per l’edat dels seus integrants (poc per sobre de la vintena) i amb vocació d’atraure els seus coetanis al teatre. Hi van sumar la complicitat de Max Grosse, catalanoalemany establert a Berlín i vinculat al P14 que ha fet de pont entre les necessitats del grup naixent i el referent germànic. I també van trobar el suport fonamental de la Sala Beckett, que els ha acollit i és l’escenari natural per a la presentació de les seves propostes.

Els Malnascuts tenen una dinàmica transversal que dinamita qualsevol jerarquia. En el seu vessant de revulsiu de les maneres tradicionals de fer teatre, des de la plataforma es fan dues convocatòries anuals a aspirants a participar en un procés de creació d’un espectacle. Tot i que els actors són majoria, la crida està oberta a totes les especialitats escèniques, des de la dramatúrgia i la direcció fins a la fotografia d’escena, amb l’únic requisit de tenir entre 18 i 30 anys. El primer cop s’hi van presentar tres-cents candidats. Ara que el flux s’ha moderat una mica, el grup està a punt de presentar Captius, el quart muntatge sorgit d’aquest mètode creatiu en què s’estimula l’assaig-error, la recerca personal i grupal de nous camins artístics i l’aportació de tothom en qualsevol dels rols: des del dissenyador de vídeo que hi participa com a actor fins a l’escenògraf que aporta una idea sobre el text. Captius és un espectacle de creació, un reality cruel amb uns participants incapaços de sobreviure en llibertat: la gàbia en què han passat la vida s’ha convertit en la seva zona de confort.

Cada convocatòria d’Els Malnascuts implica un procés de selecció en el qual participen tots els coordinadors de la plataforma. Els escollits tenen quatre mesos per jugar, investigar, assajar i avançar, sense que els pesi la pressió d’haver d’oferir un bon resultat. Aquí l’important és el procés, que des d’Els Malnascuts se segueix de prop “per assegurar-se que realment s’està fent feina de laboratori”, diu Anna Serrano. Després de quatre edicions, els coordinadors tenien ganes de fer, també ells, aquest viatge d’aprenentatge, i per això es van desafiar a viure’l, en col·laboració amb malnascuts de les anteriors edicions. El periple ha desembocat en Like si lloras, un espectacle molt generacional que s’interroga sobre la paciència dels joves d’avui i la seva capacitat d’esperar per fer realitat els somnis propis. Entre aquests dos muntatges, Els Malnascuts propicien la presentació a la Beckett de Lena & Leonce, una versió molt lliure de l’obra de Georg Büchner a càrrec del P14 amb una quinzena d’intèrprets sobre l’escenari.

Ara estan atrapats entre el reality cruel i la consecució dels seus somnis, però Els Malnascuts ja pensen en nous reptes, sempre vinculats al desig de trobar formes diferents d’expressió escènica. S’hi dediquen de forma altruista i voluntària i els pressupostos es reinverteixen en el projecte. A ells els engresca l’experiència i els satisfà comprovar com aconsegueixen sintonitzar amb un públic, jove com ells, agraït de descobrir nous llenguatges. |

Captius’ / ‘Lena & Leonce’ / ‘Like si lloras’

Direcció i dramatúrgia: Jordi Manau i Laura Cabello / Martha von Mechow i Leonie Jenning / Xavi Gamito, Elena Martín i Anna Serrano Sala Beckett

Del 5 al 8 de maig / Del 10 a l’11 de maig / Del 21 al 28 de maig