CARA A CARA

Jose Domingo entrevista Isaac Ulam

Els cantautors Isaac Ulam i Jose Domingo, que han col·laborat recentment en el disc 'Temple d'aigua i llum' (2013), encetaran la nova edició del festival de diàlegs musicals Connexions. Serà aquest dissabte 12 a la sala Apolo (21 h)

José Domingo Isaac Ulam Entrevista / DANIDE Zoom

J.D. |Ja que hem fet un disc junts, amb quin artista t'agradaria fer un projecte en col·laboració?
I.U. |Ara per ara no treballaria mai amb cap artista músic. Però sí que faria una col·laboració musical amb una persona que no estigués vinculada a la música, però que m'agradés la seva veu. Tinc molt clar un nom i és Llongueras. Tinc amics que el coneixen i, de fet, estic intentant aconseguir contactar-hi per portar-lo a casa meva a Blanes i posar-li la meva música a un volum brutal fins que em demani que el gravi cantant.

Després de fer junts el disc Temple d'aigua i llum , què en penses de mi...?
Sempre m'has caigut bé i em sembles un tio collonut, l'únic que em rebenta és que pensis que ets més atractiu que jo i que em fotis discursos de germà gran. Per la resta saps que t'estimo molt. Tens una devoció per la música i la feina envejable. És un plaer treballar amb tu.

Sé que estàs preparant un disc nou, ¿pots explicar una mica quina línia seguiràs?
La línia és fer cançons vives i que un cop gravades segueixin vives i siguin fidels a com s'han interpretat. Per això les enregistraré en directe al meu estudi de Blanes. Comptaré amb els músics que m'acompanyen actualment i no em plantejaré res, tocarem i gravarem el que soni. Tancaré els ulls i si noto que el que s'enregistra és sincer, acabaré la gravació i, si no, ho deixaré i faré una altra cosa.

Tu que ets un home d'acció, ¿penses que la teva vida és ciencia-ficció?
Estic simplificant la meva vida en molts aspectes, però tots centrats en un de sol i és l'equilibri. Crec fermament en alguna cosa sagrada i bondadosa que fa que les persones que treballen el seu interior estiguin connectades a la magnitud de la seva energia. Sé que les he fet de l'alçada d'un campanar, però ara només penso que m'he arriscat i no he sigut tan covard com pensava. Si no vols aprendre a les bones aprens a les males, però aprens.

Un dia em vas portar a un lloc perdut on construïes un temple amb pedres i miralls. Volies anar-hi a viure i muntar un nou poble...
I ho he aconseguit, tot i que no de la manera que esperava, ja que els que em van acompanyar resultaven ser uns farsants i només pensaven a aconseguir diners i fornicar amb dones com si fossin porcs senglars. Ho vaig tallar en sec. Però ara el projecte està més viu que mai i tinc a prop un equip de gent que està disposada al que sigui per tal d'aconseguir trencar les barreres i trobar petits instants de veritable amor.