ESCENES
BELÉN GINART

Jordi Oriol: “A l’espectador no l’hi hem de donar tot mastegat”

Director, actor, músic i membre del col·lectiu de creadors Indi Gest, ha trobat una veu pròpia “pervertint” Shakespeare amb esquitxos de Camus i apostant per la musicalitat dels seus textos

Jordi Oriol. / MANOLO GARCÍA Zoom

Fa gairebé deu anys que formes part de la companyia Indi Gest. ¿Manteniu les constants fundacionals?

Ens diem Indi Gest per la necessitat de fer l’indi, i també perquè la nostra és una gestió indie. No és voluntat pròpia, sinó que sovint ens hem trobat que la producció és indie, i hem d’intentar que el resultat sigui òptim amb els recursos disponibles. A més, fem un teatre que la gent ha de digerir, volem donar el plat cru a l’espectador i que se’l cuini.

Quina actitud demaneu de l’espectador?

La gent no ho ha d’entendre tot, i a més cadascú ho entendrà d’una manera diferent, volem que el viatge sigui individual. En el moment que l’espectador comença a entendre que no ho ha d’entendre tot d’una manera racional és quan s’ho passa millor, veu que pot anar més enllà.

¿Encara som massa esclaus del relat ortodox?

L’espectador s’ha d’obrir, li hem de donar les eines perquè ho faci. Com? No donant-l’hi tot mastegat, que s’ho mastegui ell i ho digereixi. És com quan escoltes música, t’has de deixar portar i veure què et dóna.

¿Algun altre principi irrenunciable per a Indi Gest?

Som un col·lectiu de creadors, venim de disciplines diferents, i des del principi la nostra voluntat va ser que no acabés havent-hi una jerarquia, sinó que cadascú pogués tenir lideratge en projectes diferents.

I ara tu tornes a Temporada Alta amb una nova versió de Shakespeare, un projecte fet amb Indi Gest però molt personal.

Sí, és com tancar un cercle. Fa gairebé nou anys hi vaig estrenar un text meu, una versió de Hamlet dirigida per Xavier Albertí, La caiguda d’Amlet, de la qual hem fet moltíssims bolos i que encara representem. Durant tot aquest temps tant l’Albertí com el director de Temporada Alta, Salvador Sunyer, em deien que havia de fer un altre Shakespeare.

Ha passat molt temps…

Sí, d’alguna manera m’hi resistia perquè em feia molta il·lusió però també molt respecte. Pensava que m’havia de superar, volia girar full. I finalment em va semblar que La tempesta era un bon text per versionar, o per perversionar, com jo en dic.

A L’empestat, com a La caiguda d’Amlet, hi ha Shakespeare però també hi ha una mica de Camus.

La tempesta de Shakespeare passa en una illa, i la manera com acaba deixa oberta una petita trama que és la que jo he escrit. Quan Pròsper i Miranda marxen, Caliban i Ariel es queden a l’illa. Han deixat de ser esclaus, però estan aïllats. Abans vivien amb allò que tenien i eren innocents, però ara saben que hi ha un món a fora i volen salvar-se, escapar-se. Per a ells, això és la pesta.

Com és el text de L’empestat?

És en vers. En vers lliure, en heptasíl·labs, decasíl·labs, tetrasíl·labs. Volia que fos molt musical. I tenia ganes de partir del sentit poètic de Shakespeare, així que hi ha molts aforismes, moltes frases que es poden treure de context i tenen força. Hi ha molt text, però no és un text habitual.

En quin sentit?

A Indi Gest ens agrada molt que la funcionalitat del text, en termes de discurs, estigui a la mateixa altura que la música, l’espai escènic, el vestuari… A vegades els personatges no parlen amb paraules, sinó amb llums o amb música. I això té a veure no només amb el teatre que ens agrada fer, també amb el que ens agrada veure.

Quines apostes has fet per intentar marcar clarament les diferències entre els dos muntatges?

Vaig pensar que estaria bé que hi hagués un altre personatge en escena, i a més tenia ganes de treballar en un espectacle on la música tingués molta força. El Carles Pedragosa interpreta l’altre personatge i també toca la música, en piano de cua.

Quina música sona a l’obra?

A partir d’una proposta de Xavier Albertí, el Carles Pedragosa ha arranjat la Sonata número 17, de Beethoven, que porta el subtítol de La tempesta i està inspirada en el text de Shakespeare. Beethoven demanava als seus alumnes que abans de tocar la música llegissin l’obra. I ens vam adonar que encaixava a la perfecció amb l’espectacle. |

Temporada Alta: ‘L’empestat’, de Jordi Oriol Direcció: Xavier Albertí. Amb Jordi Oriol, Carles PedragosaSala La Planeta (Girona). Dissabte 28 de novembre