CARA A CARA

Jordi Cadena entrevista Neus Ballús

Els cineastes Neus Ballús (La plaga) i Jordi Cadena (La por) competeixen diumenge pel Gaudí al millor director, una categoria en la qual també estan nominats Mar Coll (Tots volem el millor per a ella) i els germans Pastor (Los últimos días)

Neus Ballús Jordi Cadena Entrevista Zoom

J.C. |¿Per a tu on són els límits entre el documental i la ficció?

N.B. | No crec que hi hagi una frontera que puguis creuar i et trobis en un gènere o en l'altre. A mi m'agrada com la naturalesa documental d'alguns elements (el rostre d'una persona, una situació, un escenari) es poden filtrar en qualsevol relat cinematogràfic i tenyir-lo d'una veritat que sents que va més enllà de la pel·lícula: veus que ja existia abans, no és inventada. I és aquesta idea de documental la que a mi m'interessa més.

Com vas escollir i treballar amb cada un dels personatges?

La tria va ser el més senzill: els vaig conèixer i me'n vaig enamorar. Vaig pensar que si m'havia de passar tant de temps treballant amb algú havien de ser persones que admirés, i per qui sentís una certa atracció. Amb tots ells hi vaig treballar primer des de la curiositat i, finalment, des de l'amistat.

Vas assajar? Com et vas plantejar la direcció d'actors?

Vam provar de fer assajos, però no van funcionar gaire bé. Em vaig anar adonant que la direcció de no-actors es basa en el fet de no voler-los dirigir excessivament. No necessiten gaires instruccions: ells són com són, i és això el que els fa únics i interessants. Vaig intentar potenciar la seva manea de parlar natural, els seus gestos i moviments quotidians. La direcció, per tant, se centrava a crear moments en els quals ells es trobessin bé.

Com treballes l'espai en relació a la història?

El punt de partida de La plaga va ser precisament Gallecs: aquesta zona rural al Vallès que ha quedat aïllada dins l'àrea metropolitana. És un lloc on hi conviuen activitats agrícoles, industrials i residencials, i per tant s'hi troba gent amb realitats molt diverses. D'això n'ha resultat una pel·lícula protagonitzada per un grup que mai em podria haver imaginat: un pagès, una anciana, una prostituta, una cuidadora filipina i un lluitador moldau.

Quin tipus de guió vas fer?

Vaig escriure i reescriure moltes vegades un guió (sense diàlegs), que a mi em servia com a guia. Però la realitat dels protagonistes canviava constantment, així que va ser un document que va passar per moltíssimes versions, fins i tot a la sala de muntatge!

Quines son les teves principals referències a l'hora de treballar la posada en escena?

Per al rodatge de La plaga vaig veure molts westerns. Pensava que aquest lloc fronterer, situat en un temps una mica indeterminat, i habitat per uns personatges lluitadors i solitaris, era un bon lloc per tornar a pensar en aquest gènere clàssic.