OBLADI-OBLADA

JooHee Yoon: “El meu estil? No tenir-ne”

Atracció INNATA per crear + suport familiar INCONDICIONAL = acabar dibuixant per a ‘The New York Times’, ‘Le Monde’, ‘The New Yorker’ i ‘The Washington Post’. Així ha sigut com Johee Yoon ha convertit la seva principal PASSIÓ en professió; el seu somni, en una realitat; el seu nom, en un referent

Per veure la imatge ampliada en PDF cliqueu-hi al damunt Zoom

Il·lustració, ‘printmaking’, impacte visual i estampats lluminosos. El seu estil? No tenir-ne. El motiu? Voler trobar sempre la millor solució per a cada projecte. I la ferma convicció que això passa per canviar constantment. De format, de material, de traç. De no repetir mai RES i d’experimentar amb TOT. Per a ella, la creativitat = estil de vida = una manera de mantenir activada la ment i de veure les coses ordinàries com noves. De ser (més) feliç. Assegura que totes les seves obres acaben sent un autoretrat; que cada imatge que crea és una petita extensió de qui és. I que amb totes elles el que vol és ajudar la gent a veure l’humor i la bellesa que ens envolten. La inspiració la troba a la natura, als llibres (de paper), viatjant i visitant museus. Del procés el que més li agrada és quan ja té la idea i pot centrar-se a crear la imatge. I quan ja ho té tot enllestit, el que sent és FELICITAT inquieta = contenta per veure la feina acabada, però amb el radar HIPERactivat per detectar errors invisibles. D’aquells que ningú veu, però que a ella l’obsessionen. I MOLT.

Humor, bellesa, felicitat

¿T’hi veus a la teva feina? Sí. Tot el que faig inevitablement acaba sent un tipus d’autoretrat. ¿I creus que els altres t’hi veuen? Això espero. El que intento és crear obres que em facin feliç, i crec que això l’altra gent ho percep. ¿Què més vols explicar amb els teus dibuixos? Vull ajudar perquè la gent vegi l’humor i la bellesa que l’envolta. ¿Com és el teu estil? No crec que en tingui un únic. Repetir coses iguals m’avorreix. El que faig és proposar una solució per a cada projecte. I experimento fins a aconseguir plasmar les meves idees de la millor manera. ¿Ets perfeccionista? MOLT. De les que poden donar mil voltes a qualsevol detall.

Experimentar, llegir, viatjar

¿Quina ha sigut la millor decisió que has pres a la feina? Experimentar amb diferents mitjans i plantejaments. I tenir clar que si alguna cosa no funciona no passa res: acabarà alimentant la meva ment i em serà útil més endavant. ¿I a la teva vida? No tenir cotxe i anar caminant a tot arreu! ¿D’on et vénen les idees? De la natura, llegir, viatjar, visitar museus, passejar. ¿Quina ha sigut la teva màxima inspiració? Si hagués de triar, diria que viatjar. Experimentar coses noves i estar en un ambient foraster et fa pensar diferent. Crec que com més experienciïs, més creixeràs com a persona. I com a artista.

Passió, talent, suport

¿Vas triar la teva passió o va ser ella qui et va triar? Una mica les dues coses: sempre he dibuixat i creat = tinc una atracció innata per fer coses. Diria que la passió em va triar, però jo vaig prendre la decisió d’agafar-la com a carrera. ¿Què s’ha de tenir, a part de talent? Un ambient favorable és crucial. Jo he tingut la sort de poder tenir el suport de la família i els amics. Sempre m’han valorat, fins i tot quan feia gargots. ¿Què representa la creativitat per a tu? Un estil de vida. Un factor que és present en qualsevol activitat que faig. ¿Fa la vida millor? Sí, perquè és una manera de mantenir activada la ment, i de veure noves les coses ordinàries. ¿La utilitzes per escapar de la realitat, també? No, per a mi és sempre una manera per entendre-la. Una reacció per interpretar el món a través de la ment.

Inquietud, obsessió, emoció

¿Quan comences a crear ja tens el producte final en ment? Tinc una idea general en termes de composició i de colors. Però estic oberta a acceptar que les coses canviïn, i és a mesura que vaig dibuixant que incorporo els detalls. I és més: les millors peces són aquelles amb les quals fins i tot jo em sorprenc del resultat final. ¿T’agrada més començar o acabar? Començar és bonic: tens un món de possibilitats, i sempre emociona començar una cosa nova. Però acabar també està bé: és quan finalment pots compartir-ho amb la gent. ¿Amb quina part del procés creatiu et quedes? Quan ja tinc la idea creada i em puc centrar a crear la imatge. ¿I què sents quan veus les teves obres? Felicitat inquieta = D’una banda sóc feliç de veure la meva feina acabada, però de l’altra sovint m’adono d’errors que s’han d’arreglar. Coses superpetites i irrellevants que ningú tindrà en compte, però que a mi m’obsessionen. I molt.

Objectius, viatges, somnis

¿El millor que has aconseguit? Ser capaç de guanyar-me la vida dibuixant. ¿Ho faràs sempre? Això espero. ¿Què més no deixaràs mai de fer mai? Llegir llibres –físics, no des de dispositius digitals–. ¿I alguna cosa per fer? Res definit. Sempre faig coses, i espero tenir sempre coses per fer. ¿Algun viatge pendent? Moscou, que hi aniré aquest agost a fer un workshop de tres dies. Mai he estat a Rússia i en tinc moltes ganes. ¿Com t’agradaria ser recordada? Com a creadora d’objectes i dibuixos interessants. ¿Un somni? Dissenyar l’escenari d’una òpera.