CRÍTICA DE CINEMA
JOAN PONS

John muere al final

** Direcció i guió: Don Coscarelli (llibre de David Wong). 110 minuts. Estats Units (2012). Amb Chase Williamson, Rob Mayes, Paul Giamatti, Clancy Brown. Per a fumadors de cigarrets que fan riure

Podria semblar que en el gremi de la crítica, sempre tan caricaturitzable, ens agradin molt les pel·lícules que fugen de la norma. On hi hagi un film que construeixi les seves pròpies regles i que rebutgi la lògica causa-efecte, que s’aparti qualsevol història proposada des del classicisme. Bé, doncs la cosa no va ben bé així. John muere al final reuneix totes les condicions per complaure la nostra predilecció pels ovnis cinematogràfics i en canvi acaba fent llufa. Val a dir que aquesta pel·lícula amb un títol espòiler arrenca molt fort: els 10 primers minuts són una disbauxa de gags amb un peu a la comèdia fumeta i l’altre al cinema fantàstic de terror més tronat. Però després es va pansint a poc a poc i la seva fórmula basada a buscar com podem ser més extravagants es va buidant d’atractiu. Potser es torna repetitiva, potser no emet prou suggeriments visuals, humorístics o narratius o potser un ritme tan alt no es pot mantenir durant 100 minuts. El cas és que la pel·lícula, basada en un llibre i una webserie amb molta més gràcia, promet molt més del que acaba donant.