CARA A CARA

Joan Carles Girbés entrevista Xavi Sarrià

Joan Carles Girbés és l’editor de ‘Totes les cançons parlen de tu’ (Sembra Llibres), la primera novel·la de Xavi Sarrià. El cantant i guitarrista dels Obrint Pas tancarà definitivament la gira de comiat del grup a València els dies 22, 23 i 24 de maig

Xavi Sarrià JOan Carles Girbés Entrevista Zoom

J.C.G. |El protagonista de la teua novel·la, l’Ivan, afirma que la motivació “et pot canviar la vida”. Què motiva Xavi Sarrià, ara que Obrint Pas abandona els escenaris de manera indefinida?

X.S. |Sempre he estat allò que es diu un cul de mal seure. M’entusiasmen els projectes, els canvis, les finestres obertes. Després de vint anys fent cançons, els llibres m’oferixen bona part d’aquesta nova motivació. Però també altres aspectes de la vida tant o més importants que això de crear.

Primer van ser les lletres de les cançons, després els relats d’Històries del Paradís i, finalment, la novel·la Totes les cançons parlen de tu. La teua immersió en la literatura ha agafat cos de manera gradual. ¿Ho tenies previst així?

Vaig començar a escriure de molt jovenet. Quan tenia uns 12 o 13 anys em podia passar hores escrivint. Aquells textos em van ajudar molt a l’hora d’escriure les meues primeres cançons. I ara les cançons m’han ajudat a a reprendre les històries. En aquest sentit, Histories del Paradís va ser un primer pas i Totes les cançons parlen de tu m’ha permès capbussar-me de ple en el món bestial que t’oferix una novel·la. Ara bé, m’agrada avançar a poc a poc, aprenent, corregint i fent créixer les coses sense pressa.

En la novel·la, ambientada a principis dels anys noranta, les cançons descriuen l’estat d’ànim dels personatges, transmeten els seus sentiments, els ajuden a comunicar-se. En l’era del WhatsApp i les emoticones, ¿la música té encara aquesta utilitat entre els adolescents?

La música és una via d’escapament, un refugi dels nostres problemes, però també una de les eines més potents a l’hora de crear la nostra identitat quan som adolescents. Al capdavall, la música és un dels elements més definidors d’allò que anomenem cultures juvenils. Amb la música et pots emocionar però també pots aprendre una manera d’entendre el món que t’envolta.

Formes part de la primera generació de joves escolaritzats en la llengua pròpia al nostre país, una generació que escolta música en català, però llig poc. Com ens ho fem, per engrescar-los a llegir?

Els joves lligen molt. Potser ho fan en formats diferents, però l’acte d’escriure i llegir està molt present en les seues vides. El que hem d’incentivar no és només que lligen més literatura, sinó que siguen ells els protagonistes d’aquesta literatura. Que escriguen allò que els interessa, que trenquen esquemes i que òbriguen noves perspectives.