Jimi Tenor “Volem desorientar la gent amb música molt abstracta”

Al Sónar presentes Nuntius

No n’estem segurs, és una road movie de ciència-ficció. El món d’on ve el nostre protagonista, Mr. Normal, té problemes amb la terra per cultivar les plantes i viatja a una altra dimensió per buscar-ne de bona. Simplement vam començar a filmar escenes xules i la història es va anar materialitzant.

Us heu inspirat en films com Nosferatu, Un chien andalou, Solaris, NosferatuUn chien andalouSolarisMetropolis

Són pel·lícules que m’agraden perquè no estan allunyades de la nostra vida diària. Si tenen efectes, és fàcil veure com estan fets i són una mica naïf. Teníem clar que havíem de ser creatius, perquè no teníem pressupost. Al film, Mr. Normal és fan de la música nu romantic dels anys 80 i porta un maquillatge molt similar al que utilitzaven a Metropolis.

Quina experiència voleu traslladar al públic amb aquesta pel·lícula?

Volem desorientar. La nostra música és sobretot improvisació electroacústica, molt abstracta.

El film només es podrà veure als vostres concerts. ¿És una manera de combatre la pirateria o de defensar la importància d’anar al cinema i de veure música en directe?

Sí, és tot això. No té sentit competir amb les pel·lícules de Hollywood. Ho entenem com una obra de teatre o com un concert amb projecció, tot i que la pel·lícula ha acabat sent bastant ambiciosa. La idea és que el film i la música en directe són una sola actuació.

Vas viure uns anys a Barcelona. Què t’atreia de la ciutat? La gent? L’escena musical?

Vaig ser molt feliç aquí. M’encanta el menjar, la gent, el mar. Els meus fills van néixer a Barcelona, de manera que tinc un lligam molt sentimental amb la ciutat. Però em sento ciutadà del món, sóc força feliç a tot arreu i estic una mica trist a tot a arreu.

Coneixes el Sónar des de fa molts anys. Què en penses del festival?

Vaig conèixer el Sónar quan encara era força petit, m’agradava quan es feia a la vora del mar, però entenc les limitacions d’aquella ubicació. Era massa petit. En qualsevol cas, m’encanta, hi he actuat moltes vegades amb diferents projectes. És molt conegut arreu del món, és una passada.

Al mes de setembre publicaràs Mysterium magnum, un disc gravat amb l’UMO Jazz Orchestra, una Mysterium magnum big band

Treballar amb big bands és genial. El so acústic és massiu. És tan diferent de la música electrònica que ho trobo refrescant. L’any 2003 vaig fer una llarga gira amb la Jimi Tenor Big Band, que ens va portar als festivals North Sea Jazz i de Montreaux, per exemple. Va ser divertit, però no sempre es pot fer, viatjar amb 17 músics és car.

En aquest disc toques el saxo, la flauta i també el sintetitzador rus Ritm-2. Què t’aporta aquest instrument de l’era soviètica?

Potser una mica d’esoterisme. El sintetitzador rus no manté el to, però té un feeling especial. Volia que la big band sonés una mica mecànica, no tan jazzy. He intentat simplificar l’orquestració, amb menys harmonies dolces i més coses planes i fortes. També m’he inspirat en música de pel·lícules.

Durant els últims anys has col·laborat amb el grup berlinès d’ afrobeat

Als anys 80 estava molt ficat en la música de Fela Kuti. També vaig viatjar a Cuba l’any 1982 i a l’aeroport vaig comprar un doble disc en directe d’Irakere que em va canviar la vida. Hi havia una cançó, Juana 1600, que tenia uns ritmes africans potents a l’inici. Cal recordar que als anys 80 no hi havia internet i algunes experiències individuals amb els discos podien ser molt fortes. I els concerts també, et podien canviar la vida.

Has fet fotografia i cinema, has inventat instruments, dissenyat roba… Què vindrà després?

La vida continua i no diré que no a coses noves. Però, en general, aquesta és la meva paleta de colors i segueixo refinant el meu art amb una mentalitat oberta. |

Sónar 2015 Fira Montjuïc (Barcelona) i Fira Gran Via (L’Hospitalet). Fins al 20 de juny. Jimi Tenor & Jori Hulkkonen play ‘Nuntius’: Dissabte 20. 14 h. Sónar de Dia. Més info: www.sonar.es