Jessica Jones

**** “El homes i el poder. Això sí que és una malaltia”, comenta la germana i millor amiga de Jessica Jones, apuntant el tema central d’aquesta sèrie dedicada a una de les escasses superheroïnes de l’univers Marvel. L’adaptació televisiva injecta una càrrega feminista als fonaments morals de la ficció superheroica al voltant del poder i la responsabilitat en una proposta que es diferencia dels relats més típics de la Marvel. Lluny d’encarnar el poder femení en una fulgurant superheroïna, Jessica Jones adopta un perfil baix i pròxim al noir : és una detectiu alcohòlica i un pèl barroera, distanciada de les èpiques dels companys. I el seu arxienemic no vol dominar el món: la vol controlar a ella. La relació entre el malvat Kilgrave i Jones va més enllà de la tensió típica entre antagonistes perquè ell va abusar-ne físicament i psíquica. Per a Jones vèncer Kilgrave vol dir acabar amb un criminal però també amb un home que confon abús amb amor. De manera que el concepte d’apoderament femení cobra ple sentit sense sotmetre l’atractiu de la sèrie al discurs feminista. Per exemple, compleix al 100% en la construcció de Kilgrave (un esplèndid David Tennant). Com ha de ser amb tot bon supermaligne, qualsevol escena amb ell resulta més atractiva.|