CINEMA
MANU YAÑEZ

Jesse i Céline, el temps retrobat

L'odissea romàntica iniciada per Richard Linklater l'any 1995 continua amb 'Antes del anochecer'

Jesse i Céline, El temps retrobat Zoom

L'any 1995, de la mà de l'aleshores emergent realitzador texà Richard Linklater, ens arribava Abans de l'alba , una minimalista aventura romàntica protagonitzada per dos joves actors -Ethan Hawke i Julie Delpy- que, a la pell del Jesse i la Céline, posaven en escena un juganer duet amorós pels carrers de Viena. El to lleuger i subtilment melancòlic del relat feia pensar en Eric Rohmer, mentre que les figures del ianqui pragmàtic i la francesa idealista remetien als arquetips de la comèdia clàssica nord-americana. Poc podíem imaginar els espectadors d'aquella obra realista i farcida de diàlegs que, el 2013, nou anys després d'aquell film-pont parisenc titulat Abans de la posta (2004), tindríem l'oportunitat de retrobar-nos amb el Jesse i la Céline a Antes del anochecer .

Han passat 18 anys -de manera paral·lela a la ficció i a la realitat- i el temps no sembla haver perdonat a ningú. A l'estela del tríptic de Linklater, hem après que el joc de la seducció variava notablement als 20, als 30 i ara als 40 anys. I pel camí hem vist com la modesta crònica del naixement d'un amor es convertia en una odissea sentimental que posava a prova la capacitat del cinema per capturar la fugacitat del temps.

AL LABERINT DE LA MADURESA

Antes del anochecer reincideix en les coordenades estilístiques i temàtiques que van fer dels anteriors films de la saga sensibles estudis de personatges en evolució. És possible que els plans d'aquesta tercera entrega siguin menys llargs i virtuosos que els d' Abans de la posta , però, per contra, el relat és més laberíntic. Sense entrar en detalls gaire reveladors, cal dir que la complexitat assolida per la relació entre el Jesse i la Céline -marcada per llums romàntiques i ombres de rancor- obliga Linklater a treballar a la frontera entre la comèdia i el drama, el vitalisme i la malenconia, la ficció pura i les empremtes de la realitat.

Del costat de la ficció, retrobem el gust de Linklater pels diàlegs efervescents i generosos, plens de reflexió i erudició, però mancats de tota pedanteria. Delpy i Hawke, també coguionistes del film, s'entreguen en cos i ànima a una guerra de sexes marcada per la verborrea, fent justícia a aquella màxima d'Oscar Wilde que afirmava: "Quan l'home actua és un titella. Quan descriu és un poeta".

I després, del costat documental (i confessional) de les imatges, descobrim els estigmes del temps a les faccions dels protagonistes. Diguem que si l'interval de nou anys entre les dues primeres pel·lícules havia estat particularment implacable amb el rostre sobtadament amagrit de Hawke, el parèntesi temporal entre el segon i el tercer film ha estat més inclement amb la Céline: lluny de la fina i revoltosa picardia d'antany, el rostre de Delpy alberga avui la fatigada tenacitat de tota una mamma .

UNA TRILOGIA HABITABLE

Filmada a Grècia pràcticament en secret durant 15 dies, Antes del anochecer esdevé inevitablement un joc de miralls entre present i passat, entre els personatges i l'espectador. Si a Abans de l'alba , fa 18 anys, el Jesse i la Céline projectaven els seus romàntics somnis de joventut cap a un futur incert, ara és l'hora de passar comptes amb el passat. I de la nostra banda, els espectadors que hem viscut en directe l'evolució de la parella, els retrobem com si es tractés de vells camarades. Uns companys que, en les seves passejades per Viena, París i ara per les illes de Messènia i Kardamili, han acabat conformant un projecte fílmic de proporcions novel·lesques.

Per als cinèfils que ens trobem entre la trentena i la quarantena, la Céline i el Jesse s'han convertit en l'equivalent del que Antoine Doinel (l' alter ego de François Truffaut) va significar per als que van viure en primera persona l'eclosió de la modernitat cinematogràfica. El llaç afectiu que ens uneix al tríptic d' Abans de... resulta difícil de descriure en paraules: es tracta d'una complicitat alimentada per la noblesa dels personatges, sostinguda per una visió inconformista del món i apuntalada per l'exuberància intel·lectual d'un cinema de la paraula.

HI HAURÀ QUARTA PART?

Linklater ha comentat que no tanca la porta a una possible quarta part de les aventures del Jesse i la Céline. L'anhel amb què busca capturar el transcurs del temps a la pantalla sembla no tenir límits, com demostra Growing up , un projecte que té en marxa des del 2002 consistent a rodar en temps real -uns quants minuts cada any- la història d'uns pares divorciats que han de bregar amb l'educació del seu fill. El noi protagonista tenia 6 anys quan va començar el rodatge i en tindrà 17 o 18 quan acabi, el 2014. Fascinat per la fugacitat del present més immediat, Linklater ha acabat convertit en el poeta d'un cinema etern.