Si peritem You and I com a producte discogràfic, és un escurabutxaques que monetitza per enèsima vegada el mite de les gravacions perdudes que mai va publicar en vida Jeff Buckley. A més, en aquests temps de playlists personalitzades, qualsevol fan ja pot construir el seu propi disc de versions que feia Buckley, perquè el 95% de les del disc corren per la xarxa. I, ja posats a buscar aquest eix temàtic per a un nou llançament, no hauria estat malament ser més rigorosos i exhaustius i incloure-hi totes les versions que va fer (hi surten les relectures de Dylan, Led Zeppelin i The Smiths, però no les de Van Morrison o Nusrat Fateh Ali Khan). Ara bé, dit això, quan s’enceten els acords de Just like a woman, Jeff comença a taral·lejar com si no recordés quina cançó li tocava cantar i, quan finalment arrenca, es produeix el miracle. Tot el que canta és meravellós, i si no ho és de partida, s’hi torna. Llavors és quan val la pena recordar la gran lliçó de Jeff Buckley: els grans talents del rock, els gran renovadors, ja fa temps que no seran els creadors, sinó els intèrprets.
