CARA A CARA
Cultura 10/01/2014

Javier Ruiz Caldera entrevista Mar Coll

A més de compartir viatges en tren, són dos dels nostres cineastes joves més sòlids i han signat dues de les millors pel·lícules d'aquest any, 'Tots volem el millor per a ella' (Mar Coll) i '3 bodas de más' (Javier Ruiz Caldera)

2 min

J.R.C. |¿T'enrecordes del primer pla que vas rodar en la teva vida com a directora?

M.C. |Esclar! Era per a la meva primera pràctica de l'Escac, protagonitzada per la meva cosina, que havia d'interpretar un mim del carrer. Vam veure Carlos Álvarez (l'avi de Solas, Benito Zambrano, 1999) passejant tranquil·lament i ella em va dir que l'abordés perquè "sortís fent qualsevol cosa", perquè era "el millor per al meu exercici". Així ho vaig fer i el pobre s'hi va prestar. El pla i la pràctica van quedar molt malament, però crec que el cinema espanyol va perdre una gran productora el dia que la meva cosina va decidir dedicar-se a la ciència.

Amb què et quedes de tot el que vas aprendre a l'Escac?

Que si vols emocionar o que algú s'interessi per tu, el material amb el qual treballes ha de ser primer emocionant o interessant per a tu.

I ara, com a professora, quina és la teva relació amb els alumnes?

És una relació d'aprenentatge mutu. Jo intento ensenyar-los el llenguatge més acadèmic que necessiten dominar i ells m'ensenyen que alguns errors dels seus exercicis són més interessants que qualsevol fórmula. És important no oblidar-ho.

Les teves pel·lícules tenen un sentit de l'humor meravellós. ¿Creus que veurem algun dia una comèdia dirigida per Mar Coll?

Moltes de les coses que a mi em semblen divertides en les pel·lícules que he fet a altres els semblen patètiques o depriments, de manera que les teves paraules, venint del director més dotat per a la comèdia que conec, són molt reconfortants. Suposo que jo veig la vida així, amb dosis de tragèdia i comèdia en la mateixa proporció. Admeto que he intentat escriure una comèdia perquè és un gènere que m'encanta, però de seguida acabo pervertint-la introduint-hi elements massa melancòlics o mordaços... Però qui sap, la gent canvia, la perspectiva sobre la vida evoluciona...

Com sorgeixen les idees per a les teves pel·lícules?

Sorgeixen d'una barreja d'interessos, estímuls externs, referents... No crec que una pel·lícula hagi de sortir d'una gran idea original, jo crec més en el fet de treballar minuciosament el detall que acabarà conferint a la pel·lícula la profunditat i també alguna cosa que sigui personal i intransferible.

Entre pel·lícula i pel·lícula, què fas?

Res de gaire emocionant. Excepte els dilluns, quan compartim els trajectes en tren des de Sants a Terrassa camí de l'Escac.

stats