La portada
LAIA BELTRAN

Javier Jaén:“He construït el meu llenguatge més per les meves mancances que per les meves virtuts”

Dissenyador gràfic

Javier Jaén:“He construït el meu llenguatge més per les meves mancances que per les meves virtuts” Zoom

REW

<<

El nen que volia ser pastisser publica cada setmana una il·lustració al New York Times. “Els plans no surten sempre com tu vols”, etziba divertit Javier Jaén. I no ho diu amb ironia. Ell era l’adolescent que somiava a estudiar periodisme i que va acabar fent disseny gràfic. Aquí se li va obrir un món, fins al punt de llicenciar-se en belles arts. “Volia saber més dels llenguatges adjacents al disseny. El meu s’ha anat construint més per les meves mancances que per les meves virtuts. No he sigut mai el típic nen que sabia dibuixar”.

PLAY

>

“El disseny gràfic, la il·lustració i la fotografia són les eines que utilitzo per comunicar”. I ho fa amb una sorprenent capacitat de síntesi. “Els focs d’artifici mai em surten bé!”, confessa murri el guanyador del premi Grand Laus 2016. Té un estil cru que apel·la directament al lector. “Vull fer-li pessigolles, que allò que vegi l’estimuli. Que la imatge tingui sentit per ella mateixa, no només amb el text que l’acompanya”. La seva consigna? Primer, el missatge. Després, la forma. Comproveu-ho al seu dossier electrònic

FF

>>

Un semestre a la universitat Cooper Union de Nova York li va permetre debutar en un altra lliga. Però el Javier va tornar a Barcelona. “Sóc un immigrant 2.0. El 95% de la meva feina és per a mitjans nord-americans, que són molt exigents. Visc amb els temes que són actualitat allà, m’adapto als seus horaris, penso en dòlars... La globalització ha fet el món més petit i el tauler de joc més gran”.